Dimecres passat, quedem amb la Lu per fer-ne alguna de tarda a Montserrat, i anem decidits a provar la Queralt-Ona, damunt del Monestir. A Monistrol, ens trobem amb el Mingo i el Jaume, que marxen cap a sota Sant Jeroni.
Dalt del Monestir ens tornem a trobar a l'aparcament, quan competim a veure qui aparca més amunt! Ens separem, tirem cap a peu de via, i allà ens trobem al Joan Asin i al Toni que ens han avançat. És una mena de trobada blogger espontània... Que sembla que són les que funcionen millor!
Sabíem que la via encara estava una mica tendre, i veient baixar pedres, ens desplacem al costat, a l'esperó del Místic, que ja coneixia però que gairebé no recordava. A sobre he posat la ressenya del Luichy que aquell dia no duiem, però com diu la cançó, al final ens en sortim!
I just començar, em van venir a la memòria els bons passos i la seva bona roca. Sobretot el primer pas dur, on cal apretar a la fissura de la dreta per enganxar una bona presa que permet de seguir sense problemes. Després la dificultat afluixa i ben aviat estàs a la reunió.
Sabíem que la via encara estava una mica tendre, i veient baixar pedres, ens desplacem al costat, a l'esperó del Místic, que ja coneixia però que gairebé no recordava. A sobre he posat la ressenya del Luichy que aquell dia no duiem, però com diu la cançó, al final ens en sortim!
I just començar, em van venir a la memòria els bons passos i la seva bona roca. Sobretot el primer pas dur, on cal apretar a la fissura de la dreta per enganxar una bona presa que permet de seguir sense problemes. Després la dificultat afluixa i ben aviat estàs a la reunió.
El segon llarg és d'aquells que no tenen res a veure si els fas de primer o de segon. Bé, la majoria són així, però aquest especialment. L'altra vegada a mi em va tocar de segon, i el vaig gaudir com un ximplet, però de primer la cosa canvia, sobretot perquè t'adones de com allunyen els parabolts... Tot i això, un llarg per enmarcar!
Després ve el tercer, amb un inici dur i la resta anar fent. Això si, la roca sempre molt bona.
El darrer començar interessant, amb un flanqueig divertit de dreta a esquerra, i continuar recte cap amunt. Te algun passet, però la veritat és que, després d'haver fet el segon llarg de primer, la resta ja ve de baixada....
5 comentaris:
Joan, hauràs de menjar cues de pansa! no era dimarts sinó dimecres.
El segon llarg el vas fer per l'esquerra no? allà allunyen força els bolts, sembla que per la dreta no allunyen tan però el grau apreta 6a+. Va sortir el 6b de l'últim llarg?
je je je si que canvia els llargs de fer-los de primer, el segon llarg apart de no ser fàcil els bolts no estan a tocar a més és un llarg típics de Montserrat un pel a la dreta o a l'esquerra la cosa canvia moltissim. Enhorabona i que vagi bé pels Alps o Picos. Nosaltres crec que anirem alguns dies a Pirineu i potser tb als Alps pq al final hi hagut desercions.
Salut Rabadà
Jaume, ja ho he arreglat, gràcies! A vegades costa de saber en quin dia vius... El segon llarg el vam per l'esquerra, no per la variant, tot i vaig pensar que algun dia s'haurà de provar! El bombo de dalt de tot el vam obviar.
Gràcies, Mingo! I si acabes anant als Alps, avisa, que si ens trobem no sigui per casualitat!!
Bones!
gràcies per arrossegar-me!
hi haure de tornar sense bonquitis...hehehe que no em vaig enterar de gaire...
nomes que tu anaves molt suelto i jo ho trobava molt fificil i això que no havia de patir pels seguros!
Lux, no sempre es pot estar pletòric... Per trobar-te com et trobaves, vas sortir-ne molt bé de la via!
Publica un comentari a l'entrada