Dissabte passat, mentre prop de 400 atletes anaven escurçant la distància que separa Núria de Queralt, acompanyat de quatre bones amigues vam anar a la Muga. Una de les muntanyes del nord de la Cerdanya menys conegudes, situada davant mateix dels Pessons.
Sortint de can Jan de la Llosa, són uns 1.400 m de desnivell. Nosaltres els vam fer seguint les marques del sender número 26 de la Cerdanya, fins a sota mateix del cim.
D'entrada cal explicar que, a cal Jan, et fan pagar 2 € per deixar-hi el cotxe. És a casa seva, així que hi tenen el dret. L'altra opció és deixar-lo a Viliella i caminar una mica més.... D'aquí vam seguir la vall de la Llosa fins la cruïlla de camins.
Revolt rera revolt, vas travessant el bosc fins arribar a la carena, on el paisatge s'obre i ja veus el cim al fons.
Darrera nostre, la tossa Plana de Lles ens va vigilant (a sobre). Sabem que, en el moment en que sembli que estem a la mateixa alçada, ja faltarà poc per arribar dalt de tot.
El dia es manté extraordinari i, pel fet de tractar-se d'un cim lleugerament separat del la linea principal, la vista és molt bona. Sobretot damunt de la barrera nord dels Pessons, la portella Blanca dÀndorra, la Vallcivera, els cims andorrans i de l'Arieja....
La baixada la fem anant a voltar pels estanys de la Muga, un recorregut més còmode pels nostres ancians genolls.
Arribats al bosc, veiem unes fites que sembla que baixen per un camí diferent i les seguim, tot i que el camí no és massa evident. Finalment ens porten al fons de la vall, fent una bonica volta que ens ha ajudat a conèixer millor aquest racó de la vall de la Llosa. Aquí hi trobareu el track per GPS.
8 comentaris:
Tan oblidat està que jo no el coneixia! (i mira que em fa ràbia això).
La Vall de la Llosa, preciosa, l'he feta un munt de vegades però sempre tirant amunt, amunt i amunt fins a la Cabana dels Esparvers i la Portella.
El proper dia hauré de frenar a l'alçada de la Muga per a fer-hi cap.
Gràcies per fer-me-la descobrir!
Ei aquest el tinc pendent a veure si aquest estiu ens hi arribem. Carai noi que ben acompanyat anaves.
És un cim molt bonic, i curiosament és poc conegut. Suposo que influeix el fet que no hi ha cap camí important que hi passi a la vora, i cal anar-hi expressament.
Fa un mes i escaig que hi vam estar, i ens va agradar molt:
http://www.engarrista.com/content/view/349/75/
Joan ets el meu ídol!!! com t'ho fas?
què els dónes? JaJaJa!!!
posem-nos seriosos...La Muga la vaig fer fa molts anys seguint gairebé el mateix itinerari que expliques, recordo una bona grimpada per arribar dalt.
SI SI SI Jaume també és el meu idol, ell sempre amb les més guapes.
Molt guapa, la sortida i el dia et va acompanyar molt.
Vinga una abraçada
Porquet, doncs realment val la pena el cim de la Muga..., però ves alerta que hi ha una àliga daurada que sempre volta per allà!!
Joan, en qualsevol de les voltes que fas per aquests verals no et serà gens difícil d'arribar-t'hi!
Marc, veig que vosaltres hi vau pujar pel dret. Nosaltres vam preferir seguir dos senders desbrossats i marcats de fa poc, per pujar i baixar, molt còmodes tots dos.
Jaume, devies seguir la cresta, que per on vam anar era molt senzill. La resta és un tema circumstancial...
Mingo, et recomano l'Eau d'eixell, no falla mai!!
Estic amb tu que és un cim molt agraït de visitar per les vistes. Nosaltres quan el vam fer a mitjans dels 90, seguint l'aresta des de la Tossa Plana, recordo que ens va cridar molt l'atenció el mateix topònim, tan euskera (com molts topònims de la Cerdanya). Com passa el temps! Haurem de tornar, ara acompanyats de canalla :)
Luigi, si el nostre fos un país com cal i disposessim de transport públic a les valls del Pirineu, en aquesta zona es podrien fer unes travesses increïbles per les carenes. No sé perquè, però el teu comentari m'ha fet pensar que aquí són impossibles els itineraris de travessa, que quan vas als Alps són tan senzills de fer!
Publica un comentari a l'entrada