Dijous passat, amb el Jaume, vam tornar a la zona del Monestir. Una aproximació còmode, vies a l'ombra i molt bona roca, són ingredients més que suficients per tornar a la zona.
A sobre he deixat les ressenyes de les dues vies, extretes de la web del Luichy. Nosaltres vam entrar pels dos primers llargs del Camí de l'Alsina, una via que ja havia fet, però saltant-me estratègicament el primer llarg.... Així que tan sols vaig repetir el segon llarg.
Sort que al Jaume li agrada començar, perquè vaig trobar molt dur el començament del Camí. Sobretot en fred. De fet, fins i tot a ell li va costar, el què dóna una idea de que no el regalen. Preses petites, roca patinosa, passos poc evidents.... Cal estar en molt bona forma per fer-los bé i d'una tacada!
Sort que al Jaume li agrada començar, perquè vaig trobar molt dur el començament del Camí. Sobretot en fred. De fet, fins i tot a ell li va costar, el què dóna una idea de que no el regalen. Preses petites, roca patinosa, passos poc evidents.... Cal estar en molt bona forma per fer-los bé i d'una tacada!
El segon, tot i que encara n'està més, de patinós, i que et jugues picar a terra en cas de patinada és tota una altra cosa. Després d'un parell de passos que costen d'agafar i d'alguns dubtes, la cosa es tomba i es deixa anar fent fins al bosc.
Allà vaig continuar pel camí, cap a la dreta, per fer reunió en una alsina al peu del tercer llarg, i primer de l'Àrea de servei.
L'Àrea de servei és una via peculiar, perquè el primer i el darrer llarg no tenen res a veure amb els dos del mig. La via comença amb una tirada molt curta i sense cap complicació (a sobre) que et porta fins al peu de les dificultats.
El llarg següent, en canvi, és llarg i difícil. Els primers passos són bastant desplomats, amb una roca increïble i presa petita, on vaig pujar en A0. La veritat és que aquest primer tram em va superar per tot arreu. Després la via es torna més humana, continua difícil, però es deixa fer, i la roca segueix sent molt bona.
Un llarg que em va recordar el darrer del Camí de l'Alsina, però bastant més dur.
El Jaume, en canvi, va pujar sense problemes. Bé, amb alguns problemes, però va treure el tram en lliure. Després ja només va haver de gaudir de la resta del llarg. A dalt ja se'l veu que te cara de felicitat!
El cinquè llarg tornar a ser entretingut, tot i que a mi em va agradar molt. Hi ha un parell de passos difícils en una petita bauma on cal flanquejar cap a la dreta, però la resta és d'anar pujant.
Després d'un darrer llarg de tràmit, al final, més de V- que de IV+, ja només quedava gaudir de la llum del capvespre, mentre observàvem a un parell de cordades que, a aquesta hora tardana, encara estaven al segon llarg de la Gómez de la Prenyada.
3 comentaris:
Ep Joan! una tarda ben aprofitada, llàstima que tenies el cap més al Piz Badile que a la via. Que vagin bé les vacances a Picos i als Alps
una bona opció per anar variant....veig que aixó d'aprofitar tardes dona molt de si!!! huaré de cambiar d'horari!!bones vacances!
Jaume, ja tens raó, ja, però costa concentrar-se en vies d'aquestes amb les vacances tan a prop!
Llorenç, no et queixis tant que veig que aprofites molt bé els matins!!
Publica un comentari a l'entrada