Després de molt temps, aquest dissabte he tornat al Puigsacalm, en un cert retorn al passat, amb un cert regust d'infantesa. Vam trobar al coll de la carretera damunt de Siuret un bon lloc on parar amb la furgoneta i passar-hi la nit, i ja vam començar allà mateix.
Vam voler fer una volta pel vessant nord de la muntanya, així que passat el col de Siuret, vam baixar cap el salt de Sallent, sempre espectacular, tan vist de sota com de sobre.
Des del salt, vam seguir un camí que va marxant més o menys de pla pel vessant nord de la muntanya, en direcció al puig Corneli i Sant Magdalena del Mont (a sota).
Baixa aigua per tot arreu, es nota que ha estat plovent aquests dies, i alguns trams de camí es troben ben enfangats. Però fa un dia magnífic i estiuenc, i tots els problemes semblen més petits i assumibles.
Pugem al puig dels Llops, des d'on veiem el Puigsacalm ben proper, i el Canigó ben nevat. Aquí gaudim de la tranquil·litat que al cim principal no tindrem, i ens entretenim a identificar els cims del Pirineu Oriental, tan propers i llunyans a la vegada.
Finalment ja només ens queda retornar seguint la carena, molt agradable i més lluminosa en aquest temps, amb els arbres despullats de fulles. Es nota que molta gent puja des de Bracons, després de la cruïlla, tornem a trobar-nos ben sols.
Travessem pla Traver i, abans de sortir a la carretera topem amb un ralli de cotxes força desagradable. Així que optem per fer una petita volta per tornar a la furgoneta i evitar coincidir amb ells a la carretera.
Una bona caminada, agradable i tranquil·la, on no pots deixar de pensar com deu ser tot aquest paisatge al punt de la tardor. Haurem de tornar-hi. Una ruta que trobareu pintada a sota i que us podeu descarregar del Wikiloc.
7 comentaris:
Aquest salt del Sallent de la foto té molta semblança amb el salt del mateix nom a prop de Rupit. També es veu molt impresionant!
Tanmateix una bona volta. I si, a la tardor deu ser magnífica.
Joan, veig que has canviat l'imatge de la pàgina, de moment em costa pensar que estic llegint el mateix blog, però ja m'hi acostumaré! una volta ben complerta i lluminosa.
Ferm el Salt de Sallent.
Una classica excursió pel Vidranés que amb aquests dies tan lluminosos augmenta la seva bellesa. Com bé es diu per aquí, a la tardor la fageda es transforma en un calidoscopì de mil colors pero pels escaladors és a l'hivern quan la zona pren la seva maxima esplandor: tots aquest vessant nord queda, despres d'un d'aquests fronts de fred polar, farcit de linies gelades.
El nenivan content que gaudiu d'aquest racó oblidat
Pere, si que són bonics, si, sobretot quan hi baixa força aigua!
Xiruquero, és una volta agradable en una muntanya amable.
Jaume, la pàgina feia temps que la volia actualitzar, però encara no la tinc tancada, que hi ha molta feina!
Nenivan, tu que coneixes bé la zona, a veure si me'n recomanes alguna de bona, de volta. Que des del Berguedà tampoc estem tan lluny....
Gatsaule, et recomano una excurioneta per la zona de Llaers i que podria incloure: Bufadors de Beví, Morro del Quer, Baumes del Teixidor, Castell de Milany, Llaers, salt del Mir... Potser a peu es fa una mica llarg pero es pot combinar facilment amb el cotxe. Si hi vas ja em comentaràs el que...
Fins aviat
Moltes gràcies, Nenivan! Me l'apunto i la miro sobre el mapa, que hi ha molts llocs que no em sonen de res!
Publica un comentari a l'entrada