25 d’abr. 2011

Les Calanques. Una volta per Sormiou i Morgiou

Les Calanques és un d'aquests racons paradisíacs on costa d'anar. O hi fa massa fred, o massa calor, o no sembla que el viatge valgui la pena. A mi m'ha costat molt d'anar-hi, però finalment ens hi hem deixat caure aquesta Setmana Santa aprofitant que feia un temps ideal. I com sol passar en aquests casos, ara serà més fàcil de tornar-hi!

Potser el principal problema que té aquesta mena de Garraf del nord, és la seva proximitat a Marsella. de fet, hi està enganxat. Només cal veure que per fer aquesta volta, cal aparcar el cotxe molt a prop de la presó de les Baumettes, per entendre-ho. I llegir per tot arreu de no deixar res dins dels cotxes.....

Sort que, tan aviat com et poses en marxa, t'oblides de tot. El paisatge ben aviat es torna salvatge i atractiu, i els camins ben traçats se't van enduent cap endins com qui no vol la cosa!

El camí baixa primer a la cala de Sormiou, i va a parar directament a la platja envoltada de cases. Després de voltar-la per l'esquerra, damunt d'un petit port, s'enfila cap a la carena veïna.
Seguim un bon camí carener, amb bones vistes sobre aquesta part del massís, on no puc parar de fixar-me en les bones línies d'escalada que es veuen. 

Ben aviat baixem cap a la cala de Morgiou, més petita i recollida. Abans, però, passem pel cap de Morgiou, on encara es conserva un mur de protecció, darrera del qual els habitants de la cala s'hi podien arreplegar quan atacaven els pirates.
A la cala podem fer la cervesa, abans de continuar cap a la carena dels Escampons, on un plàcid camí ens retornarà al cotxe, després d'haver fet una bon primer tast d'aquest massís tan especial.
A sota us deixo el mapa del recorregut i, al wikiloc, el track per gps del recorregut. Els camins són fàcils de seguir en general, però són prou pedregosos com perquè costin més del que aparenten. Sobretot les baixades.

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Es veu molt atractiu tot, vas poder fer alguna escalada?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt interessant l'excursió.Si que sembla ben bé el Garraf, oi?
No en sabia pas res d'aquesta regió de les Calanques, gràcies.

josep i laura ha dit...

Nosaltres vam estar-hi la primavera passada i ens va sorprendre molt. Sembla que estiguis en algun raconet de la costa brava, però amb menys urbanitzacions. La calanca d'en Vau és la que més ens va agradar i els camins que la volta és mereixen un 10, ben senyalitzats i amb múltiples possibilitats de fer diferents travesses. En fi, ara ja només et queda escalar-hi jejeje.
Salut, tàpia i alegria!

Pekas ha dit...

Vaig estar fa molts anys.. i al llegir-te en venen ganes de tornar a fer una visita... :-)))

Luigi ha dit...

Ho desconeixia i sembla força interessant de flora i fauna.

Deconeixia també la "inseguretat" a la zona. Un company va fer la marató de Marsella fa un parell de setmanes i deia que cap al vespre era tot molt insegur (bastant mal rotllo en general)

Salutacions

Llorenç ha dit...

Un bonic racó per anar a escalar! aixó si, les vies allunyades dels aparcaments!!!sino es can romo!!!

Gatsaule ha dit...

Jaume, d'escalada res de res, només esportiva. Però em va agradar tastar Buoux i la Sainte Victoire, també!

Xiruquero, la zona és molt maca i les excursions molt xules. Sobretot si després les pots acompanyar d'una bona bullabesa, en un xiringuito de la platja dels catalans de Marsella!

Josep i Laura, ara ja ho conec i tinc els objectius més clars. Ara caldrà enganyar a algú!!

Pekas, m'ho crec, i la zona està plena d'objectius en BTT!

Luigi, Marsella és una ciutat molt gran, portuària, amb tot el què comporta. Ara, personalment no vam tenir cap problema. Ja vam veure que hi havia hagut la marató, deu ser durilla!

Llorenç, tu això ja ho coneixes. A mi m'ha agradat de trepitjar-ho a fons per entendre-ho millor i veure'n les possibilitats!