Tornar al cingle de la To sempre és agradable, i poder-hi acompanyar a escaladors que no hi havien estat mai, com ara el Josep Anton, encara més. Així que amb ell i el Pep vaig poder repetir la joia de la corona d'aquesta paret: l'esperó Delator.
Diumenge feia bon temps, però ni de bon tros la calor de dissabte. Bufava un airet que feia que la temperatura fos ideal per escalar al sol.
Vaig atacar el primer llarg després d'uns quants comentaris sobre com era l'escalada en aquests gresos maastrichtians de la formació Areny, si és que no són gresos calcaris del Luteciá...., res temes de conversa entre geòlegs quan no parlem de dones!
El començament sempre costa d'adaptar-s'hi quan fa dies que no hi has escalat. A més, comença amb un petit desplom que cal protegir. Mica a mica vaig retrobant la manera, i ben aviat arribo al replà de la primera reunió.
El segon llarg li deixo al Josep Anton, que gaudeix de valent en la magnífica placa que hi ha a la segona meitat del llarg. Una placa ratllada de roca excel·lent i molt adherent, que cal passar en autoprotecció absoluta. Aquesta tirada té dos parabolts, un a l'inici, i un altre que protegeix l'arribada a la segona reunió.
El tercer i més espectacular, em torna a tocar a mi. començo en diagonal a la dreta evitant els sostres fins una fissura desplomada. A partir d'aquí un llarg flanqueig cap a l'esquerra em porta al pas de sortida.
Després d'una petita caiguda tonta tot posant un tascó, arribo a dalt. Ràpidament se m'ajunta el Josep Anton i, veient que el Pep va una mica endarrerit, aprofito per anar a la carena veïna per fer alguna foto dels seus darrers passos.
I és que n'arriba a ser molt d'espectacular aquest darrer llarg! A tots dos els hi ha agradat molt la via, així que ja només ens queda baixar relaxadament cap a la Nou, a celebrar-ho amb una cervesa!
8 comentaris:
Així que tocava canviar els conglomerats montserratins per aquests gresos que dius. (S'agraeix l'apunt, encara que em donis "feina" amb llibres i "google").
Més enllà del puntual esborronament que em puguin produir les teves magnífiques fotografies, una pregunta: les preses son millors aquí que a Montserrat?
Que xules les fotos, sobretot la darrera!! Aviam si ens animem a anar-hi :)
Així que de la formació Areny vau parlar!Quina por tres geòlegs
A veure si em preparem un altra i jo tb puc venir. La sud del Pedra, estaria bé, però coneixement alhora de triar la via.
Una abraçada
Xiruquero, realment la roca és tan diferent que les preses d'escalada tenen poc a veure. Mentre a Montserrat és una escalada d'equilibri sobre còdols arrodonits, aquí tens una estratificació inclinada cap endins, on t'hi agafes molt bé.
I aquí la tranquil·litat està assegurada!
Eduard, ja saps que si mai necessites un guia...
Mingo, doncs la sud del Pedra ja està a punt! Així que no tens excusa...
Espectacular aquest Cingle de la Tó!!
Hi haurem d'anar-hi algun dia, bona piulada.
Quina bona pinta. Jo també hi tinc pendent una visita a la To (o dues). Aviam si es conjuguen els estels i puc anar-hi algun dia, que ja en fa uns quants que no grimpo.
Jaume, Joan, Xavi, si mai hi voleu anar ben acompanyats, només ho heu de dir!
Publica un comentari a l'entrada