7 d’abr. 2011

Aresta Brucs del Dumbo, Agulles

Aquest dilluns a la tarda, vam retornar a Agulles amb el Toni, després de força dies sense treure-hi el cap. Realment escalar a Agulles sempre te alguna cosa de màgica. I si, a sobre, fa la temperatura ideal que feia..., doncs no puc dir gran cosa més.

Vam escollir aquesta aresta Brucs després de llegir la bona ressenya de l'Escalatroncs. Dificultat baixa i equipament escàs i antiquat, van ser els factors clau. Després ens vam trobar que la roca és collonuda i que la via està plena de merlets on pots millorar la seguretat de l'escalada.

L'aproximació és molt còmode pel camí de la canal Ampla fins a sota del collet que el Dumbo fa amb el Setrill, i llavors una breu pujada pel bosc et deixa al peu de l'aresta.

El primer llarg és una rampa curta, on amb una senzilla grimpada s'arriba a la primera reunió. No hi ha cap assegurança i el Toni va pujar fins el replà sense posar-n'hi cap. 
A partir de la primera reunió, ja es veu que la inclinació de la paret canvia. Flanquejo cap a l'esquerra fins un bon merlet, i després ja només cal seguir cap amunt a caçar un burí que t'ajuda a arribar amb més confiança fins un segon replà a l'alçada d'una sabina, on fem la segona reunió.

No vaig saber trobar l'escàrpia que sortia a la ressenya, però llaçant un segon merlet en vaig tenir prou. El llarg és molt bo i no massa difícil, amb una roca de grans còdols, on potser el pas més complicat és just abans de la reunió. Un llarg que es fa massa curt.
El tercer i darrer comença fent una diagonal cap a la dreta, a llaçar un gran merlet (a sobre). Un tram més vertical i més assegurat et porta a un forat ple de burins, on es podria fer reunió. Passo la bauma de dreta a esquerra i després cap amunt, fins un llavi on hi ha un pont de roca (alien optatiu), que assegura el darrer pas de la via.

La darrera reunió està en un replà que hi ha just abans d'arribar al cim de l'agulla, amb dos burins. De fet, totes les reunions són amb burins força atrotinats, però reforçades amb un espit cadascuna.

Des del cim, on hi tenim una molt bona vista del conjunt d'Agulles i Frares, baixem caminant per una canal cap a l'esquerra que ens acaba retornant al camí de la canal Ampla.

Una via molt agradable de les que et retornen les ganes d'escalar a Agulles. Això si, sempre que no ens mirem gaire les assegurances i tinguem traça a enllaçar merlets!

4 comentaris:

Mingo ha dit...

És veritat el que dius d' Agulles; is diferent. Fer una via com aquesta encara que no tingui massa dificultat sempre et deixa un bon regust.
Aquesta fa una pil.la d'anys que la vaig fer, quan trobar poques assegurances per Agulles era lo més normal.
Una abraçada i a veure quan repetim si s'apunta el Pep millor

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, veig que vas disfrutar! després dels burins rovellats de l'Estruch aquests et deurien semblar parabolts!!!

Pekas ha dit...

Una de les meves primeres víes de primer fa un munt d'anys... em vaig "giñar" viu... :-)))

La recordo amb molt de carinyu...
:-)))

Fantástic paradis Agulles...

Gatsaule ha dit...

Mingo, a veure si t'apuntes alguna tarda, també, que ara fa molt bon temps!

Jaume, més o menys estaven igual..., però la via no pica tant!

Pekas, no m'estranya. Si no vas bé de coco, en una via com aquesta pots passar-t'ho "molt bé"!!