Diumenge passat, abans de començar vacances, vam aprofitar el matí a Malanyeu amb el Toni. Ell no havia fet mai l'Stoc de coc, i jo tenia ganes de repetir-la per veure realment com estic. Vies com aquesta ajuden a comprovar si el progrés és real o fictici...
El primer llarg (30 m) l'hi va tocar a ell, uns primers metres per anar-se acostumant als forats d'aquesta peculiar paret.
El segon (a sobre) el recordava llarg, i la veritat és que se'm va molt llarg. Gairebé 55 m de verticalitat i dificultat sostinguda, on calen 17 cintes, i et deixen més que satisfet i amb els peus ben adolorits!
Després d'un curt flanqueig a l'esquerra per canviar la reunió, arriba un tercer llarg de característiques semblants (a sota), tot i que dóna la sensació que fa patir menys. No sé si perquè ja hi arribem habituats als forats, o perquè passa per un esperó que sempre ajuda.
Una via que he repetit diverses vegades, però que em continua despertant les mateixes bones vibracions. No us la perdeu!
El segon (a sobre) el recordava llarg, i la veritat és que se'm va molt llarg. Gairebé 55 m de verticalitat i dificultat sostinguda, on calen 17 cintes, i et deixen més que satisfet i amb els peus ben adolorits!
Després d'un curt flanqueig a l'esquerra per canviar la reunió, arriba un tercer llarg de característiques semblants (a sota), tot i que dóna la sensació que fa patir menys. No sé si perquè ja hi arribem habituats als forats, o perquè passa per un esperó que sempre ajuda.
Una via que he repetit diverses vegades, però que em continua despertant les mateixes bones vibracions. No us la perdeu!
9 comentaris:
Al final et vas sortir amb la teva per canviar el pla i vas acabar a Malanyeu; tot i que el Toni tampoc hi devia posar gaires obstacles jejejeje
Ei, Jortx, vam anar al Pedraforca, però hi fotia una bona rasca!! Així que vam acabar a Malanyeu...
Felicitats per la via Joan,
ja tornes a estar a tope !!
A mi també em va semblar mooooltttt llarga la segona tirada. Amb una reunió intermitja seria més disfrutona,
Si, però potser la seva llargada és el que la fa tan especial!
Ara que ja em sento millor, intentaré algun dia repetir-ne alguna de les teves...
Només he estat un cop a Malanyeu però el mal de peus el recordo molt bé. Espero que el braç , be
Mingo, costa de creure que un escalador de la teva experiència només hagi estat un cop a Malanyeu..., però realment et queda lluny!
El braç molt bé, ara cal recuperar el coco....
Veus, aquesta si que fa il.lusió fer-la....crec que serà la porpera que faré a Malanyeu, juntament amb alguna de les de la nova fornada....ara ja si que no queda paret!!!
Llorenç, amb el teu nivell la disfrutaràs moltíssim, no ho dubtis!
Feu res el diumenge?
je je je!!! aquest cap de setmana toca fer uns tasts a les cerveses de gales!!! marxem cap a Cardiff!!!et dic alguna cosa per al proper cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada