En un cap de setmana tan magnífic com ha fet, no volia deixar passar l'oportunitat de fer un bon recorregut de carena per gaudir de la llum de tardor i de la netedat de l'aire. La volta completa al circ d'Engorgs era un vell projecte que, finalment, aquest diumenge vaig poder tastar.Després de travessar la Cerdanya (a sobre), vaig pujar fins més amunt de Meranges. El punt de partida és evident: el final de l'asfalt, on marxa a la dreta la multitudinària pista que va als "llacs".
Probablement vaig fer un petit error que, mirant el mapa, es veu molt clar. I és que vaig seguir el camí del refugi dels Engorgs fins trobar el GR-11 (a sobre). Llavors, en comptes de pujar directament per la carena, el vaig seguir cap a l'est fins al torrent.Suposo que la petita marrada també era conseqüència de pujar concentrat pensant una mica més enllà del caminar una passa darrera l'altra, una mica en el sentit de tot plegat i en el "sic transit gloria mundi". Trobar un cadàver al mig del camí també hi va ajudar una mica, encara que fos de vaca...
Arribar al Puigpedrós (2.914 m, a sobre) va ser bastant còmode, sobretot en el tram final. El dia encara era fresc, l'aire molt net, i tot plegat desprenia aquella olor de tardor que sempre m'omple de malenconia.Tot i tractar-se del Puigpedrós, estava ben sol. Només em vaig creuar amb un isard (a sota) quan baixava cap a la portella de Meranges.
Darrera la portella de Meranges s'aixeca senyor el Roc Colom (2.686 m, a sobre). Ja fa uns quants anys hi vam fer una escalada hivernal molt dura, sobretot pel fred intens i el mal equipament que portàvem. Però llavors érem joves !
La carena fa una mica de puja i baixa fins enfilar-se al pic de Calm Colomer (2.871 m, Tosseta d'Esquella en alguns mapes). El dia es manté impecable i la vista s'allarga des del Puigmal fins la Maladeta (a sobre), des del Montseny fins al Montsec.La carena s'embolica una mica, amb algun pas senzill de grimpada, per pujar als Bonys del Manyer (2.808 m). Des d'allà veig el Puigpedrós que ha quedat bastant enrere, enllà dels estanys dels Minyons (a sota).
I al costat occidental descobreixo el que per alguns és l'estany més bonic de la Cerdanya: l'estany de Calm Colomer (a sota). A mi m'agrada molt. Està allargat damunt del contacte entre el granit i els esquistos, totalment envoltat de tarteres, però potser m'agrada l'aire tardorenc que desprèn.
A partir d'aquí la carena continua cap a la Carbassa (2.738 m), llarga però senzilla. I llavors, després de despedir-me de les carenes, una llarga i embolicada baixada em va tornar a la vall, plena d'arbres de colors.
En total, la ruta em va costar 7 hores, 3 de les quals íntegrament per carena, i la podeu veure aquí, o en el mapa:
11 comentaris:
Una volta xulissima!!
pero -.....
no m'en puc estar
...L'he fet!!!!
ostres això és quasi un fet historic!
Clar que no recordo quan vaig trigar.. pero com a referencia tinc clar que novaig fer vivac...;))
i ostres el roc Colom... jajaj
jo també tinc una bona batalleta d'un intent hivernal!!
pero encara hi he de tornar....
m'encanta aquesta zona!!!
Magnífica zona i millor dia veig, ben entrada la primavera estava a vessar de neu encara, hi vàrem patir una mica amb 'les bambes'.
Salut
Quins llocs més macos, Joan. Jo d'aquesta part cònec ben poc i llegint-te estic descobrint indrets on vui anar.
Com vas del braç?
Molt bé, Lux, això si que és una notícia !! Una caminada !! I jo que pensava que eres alèrgica.....
Del Roc Colom hivernal, el pitjor que recordo era el fred que feia dins del refugi !
Xavier, un terreny una mica dur per anar amb vambes, però el paisatge és genial !
Mingo, no té cap mèrit, tot això ho tinc al costat de casa, com aquell que diu....
El braç continua sense aixecar-se del tot (només el braç, eh!), però anem progressant lentament.
Bona volta, si senyor !
Avui ja seria més complicada...
Un bon indret per entrenar una mica i possar-se les piles per aquest hivern...
Avui ha d'estar fantástic... :-)))
Si, teniu raó, avui ja no hi aniria en pantalons curts....
Però segur que l'ambient deu ser brutal !
Alsa Joan! quina trescada més ferma! els recorreguts careners són impressionants i l'entorn triat amable, l'estany de Calm Colomer és certament bonic, em sembla que no l'he vist mai, ja que quan m'he passajat per aquestes contrades és a l'hivern amb esquís i deu estar cobert de neu...
Respecte al teu braç, ja ha consolidat la fractura? i això de que encara no aixeques el braç? fas RHB?
Si, vaig fent rehabilitació però encara tinc alguna adherència bastant gran i em falta força als deltoides. Suposo que entre això i que el supraespinós encara està adolorit de l'operació, s'explica tot una mica....
Hola, Gatsaule,
Ahir vaig fer aquesta volta que ens proposes, seguint el teu track. Magnífic!!
Més que res, t'agraeixo la ruta de baixada. Sobre el mapa, semblava que seria un "marró", però seguint el teu track es baixa força bé!
Això si, jo hi he estat una mica més de les set hores llargues que dius que hi has estar tu :-)
Curiós que hem fet l'excursió a la mateixa època de l'any i ahir els estanys estaven glaçats.
Salut!
Jaume
Hola Jaume, me n'alegro que t'hagi estat útil! Pel tram de baixada m'hi havia embolicat a la primavera amb els esquís a l'esquena i sabia que es passava...
No sé si et va fer tan bon dia com ara fa un any, però la volta és molt ferma!!
Publica un comentari a l'entrada