Després del dissabte plujós, no era fàcil de trobar un bon lloc on anar el diumenge. Sobretot sabent que podia continuar plovent, i que tot estaria moll i enfangat.
Així que aquest matí, veient que le temps s'aguantava, he pensat que el Cim d'Estela (a sobre) era un bon objectiu. És un cim elegant, que destaca per damunt de molts altres per la seva silueta, i on fa molts anys hi vam obrir una via que em sembla que mai més ningú ha repetit.
Així que aquest matí, veient que le temps s'aguantava, he pensat que el Cim d'Estela (a sobre) era un bon objectiu. És un cim elegant, que destaca per damunt de molts altres per la seva silueta, i on fa molts anys hi vam obrir una via que em sembla que mai més ningú ha repetit.
El dia s'aguantava però la boira no ha deixat la muntanya tranquil·la en cap moment, però el problema de no fer cim no ha estat la boira, sinó que tot just sortir del cotxe ja hem començat a trobar bolets.
Fredolics, cames de perdiu, peus de rata, llanegues...., però sobretot rovellons. No podiem donar tres passes sense veure'n algun. I clar, ens hem anat entretenint arreplegant bolets i hem descuidat totalment l'objectiu principal.
Fredolics, cames de perdiu, peus de rata, llanegues...., però sobretot rovellons. No podiem donar tres passes sense veure'n algun. I clar, ens hem anat entretenint arreplegant bolets i hem descuidat totalment l'objectiu principal.
El bosc estava molt humit, ficar-se entremig de les mates equivalia a mullar-se el cos i les cames, els camins i els marges patinaven amb la mullena i el fang, però la imatge d'aquestes taques de color i l'afany d'arreplegar-les és massa poderosa per deixar-les estar.
Així que hem acabat passant el matí collint bolets i ens hem oblidat del cim. Tot i que després m'ha tocat de pencar a la tarda per netejar-los i cuinar-los (a sota). No n'aprendré mai !
Avui no us deixo el track de la ruta, suposo que ho enteneu...
Així que hem acabat passant el matí collint bolets i ens hem oblidat del cim. Tot i que després m'ha tocat de pencar a la tarda per netejar-los i cuinar-los (a sota). No n'aprendré mai !
Avui no us deixo el track de la ruta, suposo que ho enteneu...
7 comentaris:
Ostres!! Jo també he acabat anant a buscar bolets... i no n'he trobat ni la meitat que tu!! I això que aquest sí que era el meu objectiu...
De veritat, Raquel ? Potser no has anat al lloc adequat. Avui, els que han anat per la zona dels Rasos de Peguera, tots tornàven alegres i somrients i amb els cistells carregats !
Joan, què és això de no penjar el track del GPS? Encara que no fessiu el cim seria interessant fer un "go to" directe a aquest bé de déu de boletam....
Jo també vaig estar per les teves terres, cap al sud, pedalant per Puigreig però no portava les alforges per carregar els rovellons...un altre dia serà.
Carai que difícil assolir l'objectiu amb bolets pel mig
Quina disfrutada Joan! a mí també em poden els bolets.
Si, realment és curiós veure com tiben els bolets. En comences a trobar i t'oblides de tot la resta !
Això de canviar de plans per motius tant poderosos, és inevitable!
I com que el Cim d'Estela no es mourà de lloc...
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada