Diuen que com que no podem controlar el nostre destí, hem de saber controlar les nostres reaccions davant dels imprevistos.També diuen que hem de saber veure les oportunitats que s'amaguen darrera de cada desgràcia.
Jo ho estic intentant amb totes les forces, però reconec que ara m'està costant una mica. Costa trobar oportunitats que estiguin a l'alçada de tant de desastre.
Dimarts passat em van revisar la fractura i, com podeu veure a la radiografia del mig, la tenia igual que després de la primera operació (a l'esquerra). Per tant tocava tornar a passar per quiròfan.
Seria una operació senzilla, només apretar els cargols per fixar millor el braç, que encara es movia i això impedia la soldadura de la fractura.
Però al darrer moment el traumatòleg es va repensar i va decidir canviar-ho tot, posar-hi una varilla més gruixuda, un cargol més gran a l'espatlla i dos a la zona distal (a dalt, a la dreta). Resultat: 4 hores d'operació i tornar a començar !
Almenys sembla que ara si que ha quedat tot ben collat i que l'evolució serà ràpida, però de moment és força dolorós i em fa molt mal l'espatlla.
A veure si ben aviat podem tornar-hi !
26 comentaris:
Ànims un altre cop!!!
Però si tu ho aguantes tot, que estàs fet un crack!!
Vinga, ànims i a tenir paciència uns quants dies, que ara amb el tunning que t'han fet pujaràs volant per les vies!!
Una abraçada!!
Una abraçada i que aviat poguem gaudir de les teves fantàstiques piades. Fins molt aviat!!
Ànims Joan, que has estat en moments pitjors que aquest!
Una abraçada i en breu t'espero perquè em portis als Alps.
A recuperar-se mestre!!!
No et puc dir res que no t'hagin dit ja i que tu no sàpigues....
Espero el teu retorn tant com tu mateix, que encara en tenim de bones per fer que no es mouran de lloc.
Fins aviat mestre!
PD. Quin bon gust que tens amb les fotos! :)
HI,
Ánimo y espero que haya menjkor fortuna en esta ocasión y que te recuperes lo más rápido posible
Ànims Joan, segur que a no molt trigar tornaràs a fer tot allò que et proposis.
Des de Sabadell Antoni
Hola Joan t'entenc perfectament, però l'únic que és pot dir, paciència i ÀNIMS. Demà pujaré per les teves terres (suposo) amb el Pere, a veure si et podem fer una visita.
Una abraçada
I no li has dit al cirurgià que et fiqui un parell de tendons de titani per allà?
Fora bromes,molts anims Gatsaule,segur que ara es cura a la perfecció.
Arreveure.
eii Joan!
kina pxxxx!!!
es que això de pensar en les oportunitats esta be...
pero .. una bona retahila de renecs .. respirant a fons... també va bé ;-)
Ara cuidar-se i recuperar-se ben be!!
i a disfrutar ben aviat de les parets, que no es mouran de lloc, pero com diu el Jortx tots tenim tantes ganes com tu de veure-t'hi!!
Molts anims i una abraçada ben forta!
Bé, després de llegir els comentaris, sembla que l'espatlla ja no em fa tan de mal ! Gràcies pels ànims, pensava que tot plegat seria llarg, però no tant....
Jortx, ja saps que en aquest blog només s'admeten obres de bons fotògrafs !
Mingo, si pugeu no deixeu d'avisar !
I de renecs en deixo anar uns quants, però només quan no em sent nimgú !
Collons,quina mala sort!.
Vinga va,que el que no et mata...diuen que et fa més fort.
Una bona abraçada.
Òstia Joan, ja et val.
Ànims que no ets l'unic desgraciat! Et puc donar la bona notícia que ja he acabat el projecte de final de carrera i he tret un 8! :D
Per contra... tinc una puta tendinitis al colze esquerra que em demana repos... i els dies van passant!!! :_(
Casum dena!
Percert, què et semblaria muntar una kdd blogger a la To, quan tornis a estar operatiu? :)
Aquets traumatòlegs!!! sort que ets un bon pacient i et curaràs malgrat totes les putades que et puguin fer! el nou clau fa millor pinta i la reducció és millor...apa a fer bondat i ha seguir aguantant, i en un no res ens veïem per le sparets!
Josep, de moment la única cosa que tinc més forta és el moll de l'òs.
PGB, felicitats pel 8 ! Ja et tocava. Ara què faràs ? I la tendinitis com te l'has feta ? Alguna estrebada ?
A la tardor a veure si ens podem trobar a la Tó, m'ho apunto.
Jaume, què vol dir exactament la reducció ? Dels traumatòlegs ja en parlarem algun dia....
La tendinitis me la vaig fer en una caiguda tonta en bici ;( vaig caure amb tot el braç esquerra estirat i el tendo i el muscul del colze esquerra (el que hi ha entre la unio del Humer amb el cubit/radi) doncs se'n va resentir... i porto amb pomades anti-inflamatories des de Sant Joan...
Anda que ja em val... :P
Be... avui anire a fer una altra passejada per Sant Llorenç, a veure si trobo unes vies perdudes (secretiu) de l'Amadeu Pages :P
Ànims Joan!
Ja veig que t'ho agafes amb filosofia! Aquí en ve una... deia aquell, el francès Jean Jacques Rouseau... la paciència és amarga però després el seu fruit és molt dolç!
Que et recuperis aviat!
Records,
Josep Maria
PD Per passar l'estona, si vols, pots escoltar el darrer SIVOLS de la temporada, que vam fer en directe des de fora de la ràdio. Ja ho saps, a www.solsonafm.cat
Ei Joan!!
Vaaa, que tots estem amb tu!! Enviant-te ànims, desitjant que et recuperis, posant cara d'angoixa cada vegada que veiem les Rx's...
Tu sols pensa en la tornada que t'espera!!!
Si necessites qualsevol cosa ja ho saps, eh!!
Joan, m'afegeixo en tots els ànims i suport de la resta de companys.
Tots tenim feina a fer per les parets, però tant se val quan hi anem. L'important es no perdre les ganes d'anar ni la paciencia per no poder.
una abraçada
Ànims Gatsaule! En moments així t'adones de lo addictiva i necessària que és la muntanya i tot el que l'envolta....
No decaiguis!
Marsi
Gràcies, Josep Maria ! De tant en tant us escolto, sempre per internet, clar, i veig que manteniu el nivell !
Raquel, m'ho apunto !
Flx, Albert, les ganes hi són, i la paciència de moment no decau, gràcies pels ànims !
Els dies de vi i roses, aquells moments on tot sembla possible tornaran molt aviat.
Recorda la recuperació de la accident als Ecrins. Va ser espectacular. Un futbolista del Barça amb la mateixa lesió va tardar 6 mesos en recuperar-se i tú 3. Tú i la teva família sou d'una altra pasta; és com si fóssiu hereus d'en Terminator.
Anims gatsaule, una abraçada del teu germà d'espècie,
El Gataudiovisuals.
Hola Joan, a veure si s'enganxa bé i ràpid aquesta vegada.
Segur que et queda un braç "biònic", arrancaràs les pedres quan tornis a escalar.
Records i una abraçada!
A veure si els meus ossos et fan cas. Molts records !
bones mestre!!!
veig que segueix en sec! mecatxis!!
Be, m'alegro que segueix animat, igual en un parell de setmanes pujo per Berga a acabar el que vam deixar a mitjes amb el Pere, i et passo a fer una altra visita! a veure si em vas un nou risoto que en aixó hi tens la ma trencada!!!! ups!!!je je je!!
cuidat!!! i anims!!!
ep!! que recordo que tenies molta feina a fer a caseta! com ho portes!?!?!?
Què Llorenç, com ha anat pels Picos ? N'heu deixat alguna per fer ?
Jo he fet el què he pogut, i si puges per aquí dalt no dubtis a fer un truc !! Que també tinc el braç trencat cuinant coses fresques...
Publica un comentari a l'entrada