17 de jul. 2008

1995: Mont Blanc, esperó de la Brenva

El vessant de la Brenva del Mont Blanc (a sobre), és gran i salvatge, està allunyat dels telefèrics i, quan t'hi endinses, tens la sensació d'entrar en un món oblidat, on més val que el temps sigui prou bo com per poder sortir per dalt.

De totes les grans vies d'aquest vessant, l'esperó de la Brenva és clarament la més senzilla. Tot i això, combina dificultats de roca i gel, un desnivell de 1.400 m, una retirada complicada, i el fet d'arribar al sostre dels Alps, des d'on després s'ha de baixar....

Però l'any 95, amb l'Albert, vam aprofitar unes circumstàncies favorables per anar-hi en un cap de setmana.

Ja l'arribada al refugi-bivac de la Fourche és divertida. Des del refugi Torino cal anar a buscar el circ du Maudit fins el peu de la Fourche (a sobre, 1), on s'ha de pujar un curt però dret couloir glaçat, per arribar fins al refugi (a sobre, 2, R).

Quan estàvem al peu del pendent (a sota), ens ho vam haver de pensar dues vegades per no haver de treure les cordes per pujar al refugi.

Dins del refugi (a sobre), poca comoditat i un gran ambient, i la sensació a la pell d'estar en un lloc molt especial.

Del refugi en sortim cap a les 2 del matí. Baixem a buscar la gelera de la Brenva, i la travessem fins al coll Moore (3.479 m), al peu de l'esperó. Després d'un primer tram senzill, ens encordem encara de fosc per passar una aresta amb passos de fins a IV+.

Quan tornem a la neu, ens desencordem altre cop mentre clareja, i pugem un corredor (a sota) que ens porta a l'esperó.

El sol surt darrera de la Dent du Geant (a sobre) i il·lumina tot el vessant est del Mont Blanc (a sota). Encara ens queda un bon tros.

Ara toca pujar el propi esperó, que comença esmolat i es va difuminant a mesura que pugem. Amb una inclinació que augmenta progressivament a mesura que ens acostem al peu de la barrera de sèracs.

L'indret és força impressionant, però preferim pujar desencordats tot i trobar trams amb la neu molt dura. Ens autoassegurem al piolet i així guanyem velocitat i seguretat.

A la barrera de sèracs fem un parell de tirades per travessar-la. El dia es manté molt bò.

Dalt del coll de la Brenva (a sobre), ens queden els darrers 500 m de pujada, que es fan pesats però són molt senzills. I així arribem a dalt de tot (a sota), que per l'Albert és la primera vegada, sempre deia que hi volia pujar d'una manera elegant, i avui ho ha aconseguit !

9 comentaris:

Marieta ha dit...

uau...així si que deu molar pujar el Mont Blanc. Quina ascensió...I quanta neu!!!

Mohawk ha dit...

I la baixada? :P

Per cert, sempre és una font de motivació per encadenar que el sibucot em vulgui tocar el cul :P :P :P

Ozzy ha dit...

Hòstia Gatsaule, a veure si em portes un dia a fer aquesta ascensió.
Tot i què amb la sort que tinc jo als Alps, segur que ens cau una nevada de collons.

Ciao!!!

Jaumegrimp ha dit...

Quina ascensió més elegant! no m'extranya que l'arribada al refugi us la miressiu, si arribes al refugi segur que puges, d'això s'en diu un refugi selectiu!
d'Aquí a l'Himàlaia no?

Gatsaule ha dit...

Marieta, per aquí no hi trobaràs mai gaire cua !

Mohawk, la baixada va ser llarga i monòtona, però aquella mateixa nit vam anar a dormir a casa.

Ozzy, és més complicada del què sembla, però segur que t'agradaria !

Jaume, l'ambient al refugi era com el de la novela "el primer de cordada" o el de les històries del Rebuffat. Només passar-hi la nit ja va valer la pena !

Em va anar realment bé com a entrenament per a l'Himàlaia, uns quants mesos més tard.

Guillem ha dit...

ostres..jo no pujaré per aquí aquest estiu...però té molt bona pinta.
El fou de bor és molt divertida. nosaltres no vam passar un pas perquè no veia a abix, patinava molt i anàvem sense corda...però hi tornaré amb corda a buscar el famós sifòn

Marieta ha dit...

Per cert!!! Quines casualitats:
Acabo de parlar -fa 10 minuts- amb 2 amigues meves (una de les quals ha usat la meva motchilla) que trucaven des del refu de gouter. A les 9 del matí d'avui han fet el mont blanc, via normal! I jo aquí curraaaaaaant
Res, que m'ha fet gracia posar-ho aquí ;)

Gatsaule ha dit...

Si que és casualitat, però per a tu això té solució. Amb un cop de cotxe hi ets, i sembla que el cap de setmana farà bò....

Mingo ha dit...

Aquesta si que és una bona opció per pujar al Montblanc sense gent.
Records i ànims que el temps va a favor teu.