Travessa pel Montsec

Com que la primavera ja ha arribat, i les ganes de recórrer territori, de conèixer país i de gaudir de la natura no s'aturen, aquest cap de setmana hem fet una petita volta pel Montsec d'Ares.

A partir d'Àger, hem agafat el camí cap a Corçà i l'ermita de la Pertusa, des d'on es pot apreciar les cingleres calcàries que continuen cap a l'Aragó i l'ermita de Santa Quitèria (a sota). Algun dia potser aniré a treure el cap a la cresta que puja a Santa Quitèria des de l'embassament, que té molt bon aspecte.

D'aquí, el camí s'endinsa cap el congost de Mont-rebei, que em sembla que no cal que presenti (a dalt). Si algú no el coneix, tan sols esmentar que està entremig de les parets de Catalunya (a sota) i d'Aragó (més avall).

El camí excavat a la roca ens permet de travessar-lo ràpidament i acabar d'arribar al Pont de Muntanyana, on al cap de més de 6 hores hi trobem les coses bàsiques pels muntanyencs: dutxa, cervesa, un bon sopar i el llit.

Avui és un dia especial, es nota en l'ambient i es nota també en que la lluna plena algú se l'està cruspint mica a mica deixant una atmosfera especial (a sota), un ambient diferent. De cop, els estels es multipliquen i una tranquilitat estranya ho envaeix tot.

No sé si afortunadament, però poc després retorna la normalitat.

L'endemà reprenem la caminada desfent camí cap a Mont-rebei, però aquest cop abans d'arribar al congost ens enfilem amunt, per Alsamora i l'obaga del Montsec. A la vora del camí, algunes aranyes han teixit durant la nit la seva trampa, que s'ha carregat d'humitat i de rosada i destaca a ple sol (a sobre).

Dalt la carena del Montsec d'Àger (a sota), mil metres per damunt del congost, el dia és assolellat i ventós. Travessem la carena fins agafar el camí que hem fet servir alguna altra vegada per sortir de les vies del Cap del Ras cap a la pista. Amb la diferència que allà no hi trobem el cotxe i hem d'acabar baixar fins Àger per retrobar-lo, unes 9 hores després de sortir del Pont.

A sobre, des d'Àger s'aprecia l'ermita de Pedra entre cingleres a l'hora de la posta. A sota, el massís de la Maladeta des del vessant nord del Montsec.