Malanyeu, via epirimountains

Després d'haver vist la informació del Jaumegrimp sobre aquesta via, avui ha estat un bon dia per anar-la a provar. Me l'havia mirat altres vegades però no m'havia aturat a cal Anglada a copiar la ressenya. Sempre la punyetera mandra !!

Ha esta un dia ventós, però com sempre a Malanyeu, més càlid i tranquil que a fora. La via no és gens lletja, la roca és millorable en algun punt i hem trobat les preses força brutes de terra, però tret d'això cal remarcar que la segona tirada és molt maca, i que la placa final val realment la pena.

El començament és típic de Malanyeu (fotos de sobre), però el tram abans d'arribar a la reunió és una mica precari, tot i el bon assegurament (11 espits). En canvi el segon llarg (a sota) és molt bonic, va seguint una fissura on s'hi podria posar algun friend però no cal en absolut: nosaltres els duiem i no els hem utilitzat: hi ha un espit cada 2 m en el tram de Vº !

El tercer i darrer llarg comença amb un tram de grimpada fàcil cap a l'esquerra, després cal caminar uns 5 metres fins un petit diedre on pugem a una terrasseta amb un passet de bavaresa. Allà hi trobem un petit sostre, que segons la ressenya original és A0, però un tronc i un petit flanqueig a l'esquerra ens permeten estalviar aquest pas.

La placa final (a sobre), que originàriament hi van posar VI+ (??) ens ha cridat l'atenció per veure de què es tractava exactament. Són una sèrie de passos fins que es van encadenant amb dificultat, però que deuen estar al voltant del 6a o 6a+.

I la baixada l'hem fet seguint la carena, tot i que es pot rapelar. Penso que és molt més bonic i t'estalvies tot de rappels divertits, d'aquells que tens d'anar traient la corda embolicada en els arbres.

Mentre pujava m'he anat mirant la fissura de sota, sembla increïble, però encara no hi ha cap via oberta.