Les valls de l'àrea de la Corba, a ponent dels Rasos de Peguera, baixen cap a les gorges del Tec de forma força sobtada i bastant salvatge. Racons poc trepitjats i valls profundes excavades en conglomerats són la tònica d'aquesta zona.Aquest diumenge vam fer una sortida per la zona sortint del pla de Campllong, enfonsant-nos a travessar la riera de la Corba, per pujar després als Rasos de Peguera per la serra de cal Jardí. Una bonica matinal que ens va permetre arribar una mica tard a dinar per culpa d'una petita embrossada mentre buscàvem el grau de l'Olivell (a sota).
Una mostra de la solitud del lloc és l'aparició d'una simpàtica mostel·la al mig del camí, bastant descarada.El camí travessa diverses cases, totes abandonades, totes molt ben situades, i que encara donen una certa sensació de que foren cases senyorials, com la de can Garrigues (a sota) o la de can Mataplana.
En total una mica més de 5 hores per una ruta molt recomanable, que ens en podria haver estalviat ben bé una hora si haguéssim aconseguit de trobar el grau de l'Olivell i anar directament a can Mataplana, tal i com podem veure al mapa del recorregut:
6 comentaris:
Ondia.. aixo de buscar graus amagats.. a mi tambe m'ha portat de cap alguna vegada.
La solució.. visitar la web de l'ICC i seguir el caminet amb l'ortofomapa utilitzant el difuminat sobre mapa topografic. Es fan autentiques virgueries, aps.. i amb un GPS ja la cosa es més que facil.
Apa.. ens seguim llegint.
Començo a pensar que ets una espècie de Dr. Doolite amb els animals. Sempre que vaig amb tu acabo veient o escurçons o altres tipus de serps, i sempre poses fotos d'animals no fàcils de veure... ara ja entenc el secret de l'arròs vegetarià....
Ja,ja,ja....
Per cert, ja he aconseguit posar-me amb contacte amb en JMª Porta, de la Comissió de reequipaments... El CV que volen és a nivell equipador. Ja el faré jo i li dones una mirada... ;)
Que hay:
Realmente increible que pillaras al bicho con la cámara.
Yo llevo ni se sabe el tiempo intentando captar a unos lagartos que hay en BDR pero nunca he sido tan rápido como ellos para cazarlos con la Fuji.
Enhorabuena por la captura ;)
Salu2
El grau cost una mica de trobar. Es cert.
Cal anar flanquejant en pujaad pero Ignorant tots els camins que pujem de dret cap a les parets i que estan una mica marcats (on van?).
Cal prendre com a referència una foto que hi ha a la guía on es veu una mena d'agulla de conglomerat per on passa el grau.
En algún punt el camí es dubtós i cal fer una mica de prova i error...
Sort la propera vegada!!!
A mi em va agradar força la solitud i ambient de la zona de l'Aigua de la Corba.
Records
El secret per veure bitxos és sobretot estar alerta i tenir interès, a més d'anar a llocs tranquils on hi ha més possibilitats de trobar-ne. Me n'adono que quan vaig amb naturalistes de debò n'acabo veient encara més.
Vlady, el secreto de las fotos es tener la suerte de llevar la camara en la mano y a punto, y tambien conseguir adivinar los movimientos de los animales.
K., tinc moltes ganes de tornar-hi, perquè ara ja entenc quin va ser l'error. Et vas fixar en les parets de conglomerat "Riglero" que hi ha a la Corba ? És més sòlid del que sembla.
El grau passa a tocar de les parets. Son d'una roca extranya, crec que tipus Canalda (tot i que no conec Canalda).
A mi no em donen bon rotllo del tot pero crec que per fer vies de rotllo clàssic podría estar bé.
A mi m'interessa aquesta cinglera pero més cap a l'esquerra. Allà es transforma en calcari i té bon pinta. Es pot veure molt bé per la carretera a St. Llorenç.
Rocaterçana crec que es diu.
A més per aquella carretera passes aprop d'unes mini parets de calcari gris (Portell del Llop) on es poden equipar algunes vies esportives. Just després del tunel i a sobre de les corves de "paella" de després. Vaig anar a peu de paret i sortiríen coses, pero semblen difícils. Aproximació entre 5 i 10 minuts. Prat bucòlic aprop de les parets...
PD: Estic frenètic sense blog, a veure si me'l reactiven els de blogger sino soc capaç de migrar-me a un altre lloc...
Publica un comentari a l'entrada