Per preparar la ruta que vaig fer, em vaig aprofitar de dues "modernitats": els vols barats i la informació que trobem a internet. Així vaig agafar un vol Girona-Bérgamo (24 €) i anant en tren en direcció a França vaig començar a caminar a Salbertrand, que és al punt on la via alpina travessa la vall.
A internet hi tenim la web de la via alpina (www.via-alpina.org), d'on vaig treure la major part de l'itinerari (tot i que hi vaig fer diverses variacions) bàsicament seguint l'itinerari blau de l'etapa 37 a la 58, i després pel GR 5 fins a Niça. En qualsevol cas, ja sabeu que si algú vol més detalls només ho ha de dir.A mi em va sorprendre que fos tot tan bonic, i després he trobat comentaris de gent que s'hi dedica i que considera que està entre les 10 rutes més maques del món, així que ara ja ho entenc més.
L'aigua és omnipresent, tan en forma de llacs,
...com en forma de torrents i cascades.
La barreja d'alçada, molta aigua i proximitat al mediterrani, fa que els elements de la vegetació siguin molt variats i diversos, i asseguren una bona gamma de colors de tardor:
La barreja d'alçada, molta aigua i proximitat al mediterrani, fa que els elements de la vegetació siguin molt variats i diversos, i asseguren una bona gamma de colors de tardor:
L'altre element omnipresent és el Mont Viso, 3.841 m. El tercer dia el vaig veure al fons, per damunt de les boires,
... el quart dia el vaig voltar pel seu vessant oest,
i el cinquè dia ja em vaig despedir d'ell, i de la seva altiva presència. 
L'altre cim interessant és el Mont Mounier, 2.817 m, que és el darrer gran cim abans d'anar baixant cap al mar i, per tant, té una vista magnífica.
2 comentaris:
Joan, podries explicar quelcom de la logística? tenda, refugi, vivac? alimentació? mapes? horaris?
gràcies
Vaig fer-ho amb el mínim pes possible, per tant això obliga a anar a menjar i dormir als refugis. En aquesta època molts refugis estan tancats i llavors vaig tirar de fondes diverses, però també em va obligar a fer tirades més llargues.
En condicions normals, l'itinerari es pot fer bé en 14 o 15 dies. El transport públic permet moltes combinacions, però jo a l'anada, vaig agafar un avió fins a Bèrgam i tren cap a Milà-Torí-Susa i Salbertrand. La tornada en tren des de Niça, llitera a la nit fins a Narbona, i talgo de bon matí cap a Barcelona.
Cada dia feia mitja pensió, entre 30 i 40 €, comprava pa i formatge i picava alguna cosa pel camí. A Itàlia anava amb els mapes ECP a 1/50.000 i a França amb els 1/25.000, però per anar menys carregat els portava fotocòpiats i els anava llençant a mesura que caminava.
Jo vaig fer horaris molt llargs, obligat per les poques fondes i Gîtes que estaven oberts, normalment de 8 del matí a 7 del vespre, però a la web de la Via Alpina hi trobaràs molta informació per fer variacions del recorregut.
Tant el recorregut, com el paisatge, els camins i els pobles que es travessen, valen molt la pena. Estaria bé poder-ne parlar en el Vèrtex en algun article curt i pràctic, potser.
En el post anterior et pots baixar un fitxer amb l'itinerari dibuixat pel gps sobre els mapes francesos TOP 1/100.000.
Ara tinc moltes ganes de fer alguna cosa amb tenda i amb molta més independència, s'ha de preparar bé, però.
Publica un comentari a l'entrada