Com aquest cap de setmana poca cosa he fet a part de sortir a entrenar, m'agradaria recuperar una de les excursions més sorprenents que vam fer per les Dolomites: el Piccolo Lagazuoi, a les Dolomites d'Ampezzo (foto de sota).
Es tracta d'un cim de 2.778 m al que també es pot pujar amb telefèric, com passa amb molts cims dolomítics, sobretot dels voltants de Cortina d'Ampezzo. La ruta que vam seguir es pot veure al mapa de sota, primer el sender 402 fins el coll i després el 401 fins el cim.
Per a qui hi pugui estar interessat, a la base de la muntanya hi ha una magnífica escola d'escalada (Lagazuoi Spitzer Stein), amb 25 vies equipades que van del V fins al VIII- (escala UIAA). La de la foto del costat, és la núm. 10, graduada com a VI-.
A mesura que vas pujant per un camí molt còmode, les Cinque Torri queden enfonsades (foto de dalt de tot), i al mateix temps s'obre la vista sobre les grans muntanyes de la zona, Civetta, Marmolada, Tofana,... Llàstima que en aquest cas no ens fes un dia magnífic i fins i tot passessin quatre gotes dalt al cim (foto de sota).
La pluja no ens va amoïnar massa perquè des de molt a prop del cim, i aquí ve la particularitat d'aquesta muntanya, comença un túnel que travessa tota la muntanya fins pràcticament la seva base (foto de baix).Aquest túnel, de més d'un quilòmetre de llargada, es pot baixar perfectament tot i l'estretor d'alguns passos. Frontal obligatori i casc més que recomanable pels cops al cap que et vas donant contra el sostre (almenys els alts...).
Sembla ser que, durant la primera guerra mundial, els italians ocupaven la base de la paret i els austríacs el cim. Mentre els de dalt bombardejaven contínuament als de baix, els italians van començar a foradar la muntanya, primer per protegir-se i després amb la intenció de fer fora als austríacs.Tot i que van aconseguir l'objectiu de foradar la muntanya i sortir als nassos dels centre-europeus, aquests van poder mantenir la posició fins al final de la guerra.
Això si, amb milers de morts inútils, com sol passar a totes les guerres.
11 comentaris:
Gatsaule, apasionant mon el de les muntanyes... conquerir i enfortit l'esperit intern d'un mateix.
Hi seràs a la propera PATUM? ;-)
Nosaltres també vam estar a Lagazoui. Una excursioneta molt maca... :)
Les dolomites sempre m'han impresionat molt! A veure quan tinc l'ocasió d'anar i veure-les amb els meus propis ulls :)
Jo em vaig quedar amb les ganes de fer-hi alguna escalada, a l'escola o a la paret. La roca tenia molt bona pinta i es veien brillar els parabolts...
Si s'ha de fer esportiva, mola anar a Cinque Torri. Això si que es maco.
Jo estic desitjant tornar a Dolomites, per ara es el destí de montanya que més m'ha agradat. Tot i que suposso que en part es per que vam tenir molta sort: allotjament perfecte, bon temps... :)
I que tal alguna de les vies centrals a la Cima Grande, són molt xunges?, la veritat és que a part de les vies que ha fet el Huber desconec totalment el tema...però deuen ser maques de fer!
De la nord de la Cima Grande hi ha la Comici que sembla més factible que la Hasse-Brandler o les altres dures, però s'hi ha d'anar bé de grau i bé de forma.
6a-A1, 500 m de desnivell, martell obligatori,... Ara, si mai vols anar-hi, jo conec la baixada que és força complexa !!
Quan tu vulguis!! Jo ja obro tota la via si cal...pensava que eren més altes, així és com la part gran de la Paret d'Aragó :P :P
Mohawk, sobraoooo ;D
Amf.. jo m'apuntaria a l'expedició dolomítica eh?! ;P
Ei, no. Si anem a les Dolomites ens ho repartim com a bons germans,..., tu les xungues i jo la resta, je, je.
Però si la trobes curta, sempre podem anar a la Civetta. Allà hi ha una magnífica via que va alliberar el Messner en solitari i té un llarg que es va considerar el primer setè (VII UIAA, 6b nostre, la història surt al llibre "el séptimo grado"). Només són 1.200 m de paret....
Ja,ja,ja....a la Civetta no que segur que s'ha de caminar molt, però la Cima Grande no m'importaria, de moment al 6a/A1 encara m'hi atreveixo ;)
Publica un comentari a l'entrada