Després d'un fracàs el dijous a la tarda, en forma de tempesta al Cingle de la To, aquest divendres vam anar amb la Lu a Montserrat a buscar l'ombra i assegurar alguna escalada.
Com que sóc una mica masclista (o una mica calçasses...), vaig deixar que tries la via, per on pujàvem i qui començava. Així que vam anar a la Chachi piruli de l'Elefantet, va triar començar ella, i entrar per la placa de l'esquerra, que pel dret es veu molt brut.
Feia calor, però no tanta com dijous, i la via estava a l'ombra, Així que no s'hi estava malament. Aquest primer llarg és agradable i està força assegurat. Només un passet més vertical però amb bona presa, et fa sentir que la via no és senzilla.
El segon llarg és ben curiós, un flanqueig fins el peu de la placa. Un flanqueig que comença ascendent, i acaba en baixada (a sota). Sort d'un arbre que hi ha!
Als primers llargs sort en vam tenir de l'aigua, perquè tot i l'ombra, l'esforç et feia suar a la mínima. Sobretot al tercer llarg, on la Lu es va treure el 6a+ sense cap altre problema que haver-s'ho de mirar una mica (a sobre). Una placa montserratina autèntica i amb una roca molt ferma.
Després em va tocar un llarg curt i poc complicat, que et deixa sobre d'un petit cim.
Una tirada mixta de bosc i roca, et porta al peu del que tothom diu que és la tirada estrella de la via, una placa que comença en diedre i que es va tombant. El llarg em va agradar força, sobretot el començament en diedre, el problema va ser deixar la paret del darrera i posar-se a la placa...
El pas clau del llarg no és el 6a, que està molt assegurat, sinó un tram de V+ on allunyen de debò. Però un cop ets a dalt, ja no el recordes massa, només et surt l'alegria de l'escalada!
Finalment, una sortida de III i IV+ et deixa al replà de sobre, on una petita caminada cap amunt et porta al camí de Sant Benet.
Una escalada on tens la sensació d'haver-te guanyat la cervesa, sobretot ella, que va aconseguir el 6a+ de primera i sense trampes!!
