27 de maig 2024

Aneto amb esquís. El millor final de temporada.

Aquest dissabte 25 de maig hem anat amb l'Albert a fer el comiat de la temporada d'esquí de muntanya. I ens hem trobat que era el mateix lloc que tothom havia pensat: l'Aneto. La volta clàssica de pujar per la Renclusa cap al Portilló Superior i tornar per Aigualluts.

Tot i que a les 6 sortíem de Benasc, ens ha costat aparcar. a la Besurta, impossible, llavors hem anat baixant per la pista fins el primer forat. I amb els esquís i les botes a l'esquena (val la pena fer les aproximacions a la neu amb bambes) hem pujat caminant fins la Renclusa.
Al costat del vell refugi ens hem calçat els esquí, la neu començava just allà. I amb un dia que ha començat magnífic, amb neu endurida, hem començat a tirar cap amunt.
Ben aviat ens ha agafat el sol, i la calor, així que màniga curta.... Però una bona traça ens feia la pujada força més agradable.
A part dels problemes d'aparcament, ben aviat hem vist que no seríem sols a la muntanya, avui. Sort que la muntanya és gran!

Érem força esquiadors, però curiosament també hi havia molta gent amb grampons o raquetes passant-ho malament per la gran quantitat de neu que hi havia a la muntanya, sobretot a la part superior. Gairebé tota l'estona anàvem per traces diferents, però.
A l'alçada del Portilló Superior fem el flanqueig i baixem la bretxa per canviar de gelera i de vessant per passar a la vall de Barrancs.

Aquí comencem el llarg flanqueig fins al coll de Corones. Una travessa que nosaltres fem còmodament, però no tant els que no porten esquís i que veiem enfonsar-se contínuament a la neu.
A partir del coll, la gent s'ha anat concentrant i comencem a ser molt colla. Deixem els esquís i fem el darrer repetxó a peu fins a la vora del pas de Mahoma, que està col·lapsat. Molts dels que anaven a peu ho feien acompanyats de guies que intenten posar ordre però no és fàcil.

El caos és gran i l'Albert, que hi ha pujat fa poc, decideix passar de tot, però jo hi poso una mica de morro i em colo entremig del personal per poder arribar a fer-me la foto.
Una foto amb conseqüències, a la baixada no em puc escapar i he de fer tota la llarguíssima cua...
I després la part més bona de la sortida, la baixada!! Els 15 o 20 cm que van caure ahir fan que el descens sigui una meravella. Només cal veure aquest vídeo d'un esquiador mediocre.
A la part baixa, en canvi, hi va ploure i la neu està fet una merda. a les darreres pales baixem amb cura de no fer-nos mal fins que la neu s'acaba i tornem a carregar el material a l'esquena per tornar tranquil·lament al cotxe, en una dia per recordar!

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats ! Un Aneto a finals de Maig, vaja com quan érem joves que fins a Sant Joan es podia fer còmodament. L'Aneto tan massificat no m'agrada, els darrers cops que hi vam anar, dormíem a sobre Aigualluts i pujàvem per Barrancs, arribant al coll de Corones fèiem cap al Pic del Mig i el Pic de Corones, sols i amb millor ambient, després a gaudir el descens fins a les tendes.

Gatsaule ha dit...

Si, els temps canvien, ara la massificació és cada cop més general i poc s'hi pot fer. Però per sort la muntanya és molt gran, i a part del pas de Mahoma, a la resta no es va notar massa.