El Finsteraarhorn, un quatre mil imponent, no és una muntanya senzilla. Situat molt lluny de tot arreu, només arribar al refugi ja és una bona pel·lícula.
L'endemà del Gross Grünhorn sortim del refugi amb la llum del frontal per pujar per la via normal. Després d'una forta pujada arribem a la gelera i ens calcem els grampons. De moment el dia és ben bonic i tot té molt bon aspecte.
Quan surt el sol, el primer cim que il·lumina és la banya punxeguda del Gross Grünhorn, avui amb poca tonalitat verdosa.
L'itinerari de la via normal té una primera part força senzilla. Travessem la primera gelera, després traiem grampons per passar una carena rocosa, i tornem a posar grampons per la gelera que puja fins al coll, el Hugisattel.
Quan hi arribem, ens trobem a una colla que ja està baixant, no venen del cim, però. No ho entenem fins que arribem al coll, aquí dalt un vent violent escombra amb força la carena i fa l'ascensió molt incòmode.
Ens abriguem amb tota la roba que portem i tirem amunt, són només 200 metres de desnivell fins el cim, però no són senzills. És una combinació entre roca i neu que fem sempre amb els grampons posats.
El recorregut a vegades passa pel fil de la carena, i a vegades pel vessant oest, amb algun flanqueig delicat.
Però anem guanyant alçada poc a poc i ben aviat ens trobem al darrer tram sota el cim.
L'aire continua gèlid, però com sol passar, el cos s'hi va acostumant i podem gaudir de l'ascensió!
Arribem al cim però amb el vent gèlid que continua bufant no el podem gaudir massa estona... Unes quantes fotos, una abraçada i tirem avall veient com els núvols comencen a créixer al sud, cap al Valais.
Anem desgrimpant la cresta entre mig d'algunes boires i, força glaçats, arribem de nou al Hugisattel.
Avui ens tornarem a quedar a dormir al refugi, tornar a Fieschertal no és ni fàcil ni curt.
I després de gairebé 10 hores ja tornem a ser al telefèric ben feliços de que tot hagi anat prou bé!!
L'endemà deixem enrere el refugi del Finsteraarhorn per tornar. Baixem a la gelera i la travessem.
Després ens toca pujar el Grünhornlücke i baixar cap a Konkordiaplatz.
Quan passem per sota el refugi Konkordia, les escales que han anat posant a mesura que la gelera ha perdut potència per l'escalfament global ens criden l'atenció. Recordem la baixada per aquí de fa un parell de dies en plena foscor!
Deixem la darrera morrena i entrem al caos d'esquerdes de la gelera d'Aletsch.
La travessa de la gelera és força caòtica, pel fet del seu moviment continu no hi ha cap recorregut senyalitzat, i cal improvisar. Per sort, l'experiència d'haver-hi passat fa que tinguem més o menys clar com ho hem d'anar fent.
Un primer tram caòtic, un segon més senzill i el darrer que es torna a complicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada