A prop de Peramola, sota el Roc de les Dues, hi ha un petit sector de conglomerat anomenat sector Bestioles. El mes de febrer hi vam anar a treure el cap amb el Pep, amb qui ens agrada explorar nous racons, sobretot quan la graduació de les vies no pica en excés.
a sota us deixo la ressenya, extreta de la web Eskalades.
Arribats a lloc, que des de l'aparcament i seguint la descripció de la ressenya és força evident, vam començar per la primera vi oberta a la paret, la via Moix, que a més serveix per baixar rapelant de la paret.
Ja us dic ara que va ser un error, la via és molt senzilla i molt trencada. I el descens en ràpel per aquí, un petit infern. Sorprèn molt que no hi hagi una baixada alternativa caminant perquè, tal i com està la roca, només perilles de fer-te mal amb la caiguda continuada de pedres.
Això si, la tranquil·litat és absoluta.
La via Moix manté sempre un patró: roca cutre i grau baix. Està prou equipada com per no haver de posar gran cosa. I el descens per ella, doncs amb molta paciència es fa, però sobretot perquè no hi ha alternativa.
tot i pensar que tornar a rapelar seria una merda, volíem provar la via que té més bon pinta: el pilar Marx. Aquesta no ens va decebre gens, només entrar a la paret per un petit pas desplomat ja t'avisa de què anirà la cosa. I al contrari de l'anterior, en aquest cas la roca és impecable!
La placa del segon llarg, per exemple, és realment molt bona.
Després, la paret es va tombant, però això no li treu mèrit. Si mai veniu no dubteu a fer aquesta via!
Fins i tot els dos llargs superiors tenen trams molt interessants, verticals i amb roca més que acceptable.
Així que havent trobat la via bona de la paret, i després d'un altre malson de ràpels, vam marxar satisfets de la troballa.
2 comentaris:
Queda anotada la via bona! Encara no hi he anat mai, en aquest sector, les referències que en tenia no eren gaire afalagadores.
Aquesta t'agradarà, però ja veuràs que la baixada és una mica pesada....
Publica un comentari a l'entrada