Tríglav, volta des de la vall de Vrata

Aquest setembre, amb la Queralt, hem fet una petita expedició als Alps Julians. Una mena de concentració de muntanyes dolomítiques situades a la cruïlla entre tres països: Àustria, Itàlia i Eslovènia. Muntanyes d'alçada modesta però de grans desnivells i parets calcàries espectaculars.

I de tot el conjunt dels Alps Julians, el Tríglav és el cim més alt. Una muntanya que també és la més alta d'Eslovènia i molt important per ells. Fins i tot és present a la bandera, i també la trobem representada a la moneda de 50 cèntims d'euro!

Nosaltres hi vam anar des de la vall de Vrata, situada al vessant nord, fent la pujada i baixada durant el mateix dia. Des d'aquí hi ha dues opcions, totes dues amb trams equipats. Nosaltres vam pujar per la Tominskova i vam baixar per la Prag. Les dues s'ajunten en una mena de desert pedregós anomenat Kotel, des d'on s'arriba sense dificultats al refugi Kredarica. 

Ara cal pagar un peatge per accedir a l'aparcament al costat del refugi Aljazev Dom, 5€ per tot el dia. Comencem a caminar per la vall i, just sortir del bosc, al reconèixer que la visió de la muralla nord del Tríglav impressiona. 

Ben aviat trobem la cruïlla de camins i marxem a l'esquerra en direcció a la paret seguint les indicacions de la ruta Tominskova.

El camí puja fort, però sense cap dificultat durant els primers 500 o 600 m de desnivell dels 2.000 m que ens esperen avui... Però arribats a un petit collet ja veiem els primers cables que ens dirigeixen per cornises i canals entremig de les roques. 

Al darrere, el gegantí Stenar ens acompanyarà durant tota la pujada.

El Tríglav, de 2.864 metres, és un cim molt llarg si hi volem pujar en el dia, així que val la pena triar un dia bo i estable, com el que ens va tocar a nosaltres. Són 2.000 m de desnivell en total i bastantes hores, però sobretot és una muntanya molt perdedora en alguns punts en cas de boira, i molt perillosa si hi ha tempesta.

Però mica a mica anem guanyant alçada en aquest recorregut aeri, però sense grans complicacions. Aquest primer tram està equipat per seguretat, però no és massa difícil.

Abans d'entrar a l'altiplà del Kotel trobem la cruïlla on arriba la via Prag, que serà la que utilitzarem a la baixada.

Ara ja només cal travessar el llarg altiplà fins arribar al refugi Kredarica.

No ens aturem al refugi, anem directament a la base de la cresta oriental, per on pujarem fins el cim seguint un itinerari avui carregat de gent. Es nota que fa bon dia!

La cresta ja s'assembla més a una via ferrada. Tota la cresta està equipada, i cal superar passos atlètics i molt aeris.

I el recorregut és més llarg del que semblava a simple vista. consta d'un primer ressalt vertical, una llarga cresta horitzontal, equipada en el tram més esmolat, i el darrer i definitiu ressalt.

I com que tot acaba arribant, nosaltres també arribem al cim!!

Un cim curiós, amb aquest petit refugi a la mateixa punta on hi caben un parell de persones dretes...

Però també un cim panoràmic, des d'on veiem la majoria de muntanyes d'Eslovènia (és un país més petit que el nostre), i dels Alps Julians. en canvi, cap a Itàlia no tenim gaire vista, a aquesta hora ja han començat a fer bullir la pasta i puja la boira...

Dalt mengem alguna cosa, i jo com a bon avi m'entretinc a donar menjar als coloms, vull dir a les gralles!

Un cim bonic i ple de gent, el gaudim una bona estona fins que veiem que ha arribat l'hora de tirar cap avall.

Baixem la cresta fins arribar, ara si, al refugi Kredarica. On fem una aturada per hidratar-nos abans de la llarga baixada.

També hi ha una petita exposició on destaca, sobretot, el canvi que ha fet la gelera del Tríglav en els darrers 100 anys, res que no puguem comprovar també al Pirineu.

El camí de baixada, la ruta Prag, és lleugerament més senzilla que la de pujada, però de tant en tant també té trams equipats que permeten saltar les barreres rocoses que van tallant el pas.

Finalment arribem al fons de la vall. Allà el camí ens tornarà cap a l'aparcament passant pel monument als Partisans, amb el conjunt de clau i mosquetó més grans que mai haureu vist!!

Al mapa de sota podeu veure el recorregut, que trobareu al Wikiloc.