Aquesta setmana, en Joan Baraldés ens va sorprendre amb la publicació d'aquesta darrera via oberta a Malanyeu, al pany de la dreta molt a prop de les Taules de la Llei. I precisament ahir havíem quedat per escalar amb el Pep, així que com l'ocasió fa el lladre, vam anar a veure què tal.
Tal i com vam trobar la via, i exceptuant les pujades dels aperturistes, diria que ens podem apuntar la primera repetició forània!!
La ressenya de dalt l'he extret del seu blog, tot i que encara no l'havia vist (només anàvem amb la ressenya d'Instagram) i no sabíem que calien 17 cintes.... Afortunadament, com que al Joan ja el conec, en vam agafar 18!! I per sort, l'estrep, que després el vam trobar imprescindible.
El començament de la via és evident, i des de sota es veuen els parabolts nous i lluents. Però per arribar-hi cal fer els primers metres de la via Aigua de Lluna.
Després ja només és qüestió d'anar-los seguint. Nosaltres vam fer el primer tram en lliure (V, més o menys), i després combinàvem l'A0 amb sortides en lliure ja que els parabolts estan a prop però cal escalar entremig. Un primer llarg interessant i prou intens.
El segon el vam fer per parts, perquè el Pep va començar però va trobar que els passos d'artificial eren massa llargs per ell, així que hi vaig tornar jo que tinc un petit avantatge en cm que ens va permetre pujar.
Aquest llarg comença amb un tram en lliure de V i continua en artificial equipat. També és prou intens, amb el problema que la roca és menys adherent i els peus són tirant a molt dolents. Tenint en compte la gran distància que hi ha entre les xapes, sense l'estrep no sé si hauríem pujat, i tot i això cal estirar-se de valent.
Al final, una sortida divertida en lliure i una mata, ens porten fins la reunió.
El tram següent, 10 metres de vegetació, potser caldria netejar-lo una mica...
Després engeguem el tercer llarg, una tirada que ens va agradar molt tot i estar encara molt bruta. Una bona escombrada als dos llargs superiors potser estaria bé... En tot cas, un bon llarg que vam fer bé en lliure gràcies a les bones mans que hi ha.
El darrer llarg, en teoria més senzill que en l'anterior, és de roca més arrodonida i amb un pas estrany. D'aquells que no saps com passar i quan trobes la manera passes bé en lliure...
Aquí vam saltar-nos la reunió i fer-la dalt de tot, al camí. Llavors surten 40 metres de tirada.
En resum, una via que ens va agradar molt i que, tan aviat com estigui una mica més neta, segur que repetim!!
4 comentaris:
D'això se'n diu arribar i moldre ! encara està tendra que ja la repetiu...sort que aquí la roca és sòlida. Ja veig que ens haurem d'estirar de valent que si tú que ets de mida Europea has patit....me l'apunto que veig que t'ha agradat.
Bona tarda. Suposo que la veu fer pasat el migdia. Amb Jordi Martínea vam entrar ahir a les 9h i encara vam poguer fer el primer llarg a l'ombra. Molta terra als dos llargs finals...
Jaume, amb la teva experiència segur que no patiràs gaire....
Domzalski, doncs tens tota la raó, vam fer la segona per poques hores!! Enhorabona als que vau anar davant i encara vau patir més la terra de dalt!!
Hola Joan,
Els passos de la segona tirada son llargs perquè els vaig equipar pujant al darrer graó de l'estrep, però si amb el trepant a la ma jo vaig estar equipant, repetir-los no ha de ser problema.
A les dues tirades de dalt i varem estar hores netejant-les, però calen unes bones pluges perquè s'endugui la terra, és el que passa quan la línia travessa sones amb vegetació, però la 3a tirada és molt maca i l'inici de la 4a. també.
Salut i a escalar
Publica un comentari a l'entrada