Fa temps que sentia a parlar d'aquesta via oberta a la cara sud-est del cogulló de Turp, al límit entre l'Alt Urgell i el Solsonès, i finalment l'hem pogut anar a veure. I reconec que la via, que té una roca calcària trencada i tirant a mediocre, m'ha agradat molt més del què em pensava.
Quan la van obrir hi va haver molta polèmica per la quantitat de parabolts grocs que hi van posar, després vaig sentir que molts els havien tret.... La veritat és que ens vam trobar una via prou equipada però que no et dóna mai la sensació de sobreequipament, potser perquè la qualitat de la roca és la que és.
El material flotant que portàvem no el vam utilitzar, tot i que de tant en tant es veu algun espàrrec sense xapa, penso que el material que ara hi ha no està malament i és més que suficient.
Amb aquestes dades i algunes bones ressenyes com la dels Kutrescaladors de sota, vam agafar les pistes que t'acosten al peu de paret. No vam tenir problemes perquè només cal seguir la lògica. I des de la pista fins la paret el mateix, però sense camí. Només un consell, aneu a buscar el peu de via el més a prop possible de la paret, com més amunt, més oberta trobareu la vegetació.
La via té un començament estrany, i també sota una mica acostumar-se a aquesta roca, millor del què aparenta, però on vam fer baixar alguns blocs inestables, encara. Després un diedre amb un pas cabró i desplomat, però amb millor roca, i una arribada a la reunió més còmode.
Ara la via és més segura!!
El darrer és una mica més senzill i més curt, i amb la roca que comença a empitjorar com sempre quan arribes al capdamunt de les vies. I amb una sortida terrosa que et deixa al mateix cim!
El tercer llarg és el més difícil i intens de la via, sempre molt vertical però amb una roca molt bona i els parabolts que tranquil·litzen... Un llarg que no dóna descans fins a la reunió.
Un cim, això si, amb una vista espectacular a tot el voltant, 360º sense obstacles, tant cap al sud com cap al nord, on veiem des de Coll de Nargó i Organyà fins al Cadí i l'anticlinal d'Alinyà!
I després una baixada molt agradable per un caminet que ben aviat ens deixa al coll per on passa la pista que només hem de seguir cap a l'est per retrobar el punt de sortida.
2 comentaris:
Bona activitat per dies en que la boira tapa el fons de les valls. Ja fa set anys que hi vaig anar, potser li toca una segona visita ara que comentes que l'han retocat una mica...
Si, nosaltres hi vam anar carregats de ferros pensant que estava mig desequipada, i allà no ens en va caldre cap tret d'alguna baga per arbres... I la via és molt més interessant del què aparenta, ja ho saps!!
Publica un comentari a l'entrada