2 d’oct. 2020

Pene Sarriere, clàssica de la cara est

El quart dia, finalment fa bon temps per escalar al vessant nord, així que abans de tornar cap a casa anem a fer la gran clàssica de la cara est del Pene Sarriere. La número 53 del llibre de les 100 millors del Bellefon.

Una via que ja havia fet el 1982, amb botes i sense parabolts, acompanyat per l'Àngel. 38 anys més tard, amb parabolts i peus de gat, tot plegat té un altre sentit. El què llavors va ser una epopeia física i, sobretot, mental, ara és una agradable escalada matinal...

Aquest cop no vam necessitar res de material flotant, amb les assegurances fixes n'hi ha prou, tot i que en algun tram allunyen una mica, res a veure amb l'Anayet!! A sota deixo la ressenya del Luichy, prou fidel.

La via és a la cara est i preveiem que acabarem passant calor, però al setembre al sol li costa una mica d'escalfar aquesta paret situada a l'ombra dels pics de Louesque i la cresta d'Esquerra. Així que comencem abrigadets amb la pell i la samarra!

El primer llarg és prou agradable tot i que la roca és freda i que no podem tocar gaire la terra, avui fang. Però l'imaginava més relliscós pel pas de la gent.

El segon, en canvi, comença desagradable amb molta herba, uns graons que cal anar superant. Hi ha una primera reunió que ens la saltem, i llavors ja entra a la placa i trobem quina serà la tònica de la via: regletes i més regletes, amb algun parabolt de tant en tant.

L'escalada és sempre molt agradable, però cal anar bé de nervis. És vertical i amb ambient!
Potser el pas més difícil és al començament del penúltim llarg, un tram molt fi de placa que ja vaig immortalitzar el 1982...

A mi em va semblar el millor llarg de la via, tot i que en general tots són molt interessants.
El darrer llarg arriba fins a una bretxa, i cal seguir fins al cim per l'aresta sud. Aquí la dificultat ja baixa, però un petit desplom encara ens reserva una sorpresa i ens demana un darrer esforç!
Amb la darrera foto de cim, i una baixada enfangada on cal anar molt alerta de no relliscar, ens acomiadem d'aquest petit periple de 4 dies d'escalades i cims a l'entorn del Portalet. Caldrà repetir-ho aviat!

3 comentaris:

karles ha dit...

Aquesta es bona. La varem fer fa 5 anys aprofitant que teniem la canalla escampada pel món. El descens enmig d'una boira pixanera a 30ºC (agost) molt desagradable. Al vespre el diluvi i varem haver d'emigrar a altres contrades més eixutes.
A veure quan podem quedar per anar a la To... i si algun dia vols anar cap a Masmut, avisa.

Joan Baraldes ha dit...

Jo m'hi he apropat dues vegades i sempre hem hagut de marxar sense tocar paret per culpa de la pluja.
Una de molt pendent a la llista !!

Gatsaule ha dit...

Si, la pluja és molt present a la zona, nosaltres mateix, si hi haguessim anat justos tampoc hi hauríem pujat!!

I baixar per la via normal sota la pluja, no m'imagino com deu ser....