Cresta de Corbera, cara est.

La paret est de la Cresta de Corbera és un dels llocs més còmodes per anar a escalar de tot l'entorn de Berga: aproximació 0, vies equipades i grau baix. Així que ha estat un bon lloc per tornar a la roca després d'aquests dies d'arrest domiciliari.

Curiosament és una zona que no tenia cap ressenya en condicions, així que he aprofitat que hi hem pujat a fer totes les vies amb la Queralt i el Moi, per fer una ressenya (a sobre), subjectiva i millorable, com totes, però que pugui ser d'utilitat.

Les vies són fàcils de trobar, tenen les inicials gravades a la base. Per arribar-hi, cal agafar la pista asfaltada que puja al Santuari de Corbera des de la carretera dels Rasos de Peguera. Surt a la dreta just després del restaurant Els Roures (PK 4). Quan s'acaba l'asfalt, cal continuar uns 200 m per la pista, que passa pel peu de les vies.

La roca és una calcària blanca prou compacta, molt habitual a la zona. Una calcària lacustre (sedimentada en un llac d'aigua dolça) del període Garumnià, que es considera el primer estrat de roca de l'era Terciària, just després de la gran extinció dels dinosaures al final del Secundari. La mateixa del Roc de l'Alou, l'Estany i tota la cinglera dels Esqueis.

Vam començar per l'Escaladors bucòlics, i ja vam veure de què anava la cosa. Vies equipades i irregulars, amb trams molt bons entretallats per altres més senzills o amb vegetació. Però en general amb una roca molt bona, però on encara es mou alguna pedra. Cal anar molt alerta a no tirar-ne cap, cauen directament a la pista que és molt freqüentada.

La via consta d'un parell de llargs de 30 i 35 m, generalment al voltant del IV+ i amb alguns passos aïllats de V. Comença amb una bavaresa genial, i tota ella em va agradar prou. Per baixar vam fer 2 ràpels de 30 m que arriben justos, però els justos van al cel, diuen!

La segona va ser la Bona feina, similar a l'anterior, lleugerament més senzilla i també prou interessant. Es nota la bona feina de neteja que van fer per obrir-la!

A la baixada cal anar alerta perquè el primer ràpel de 30 m no arriba a la reunió, vam haver de desgrimpar algunes metres i això sempre fa poca gràcia.

La tercera via de dos llargs de la paret és l'Aresta de Corbera, amb un primer llarg clarament més difícil i sostingut que a les vies anteriors. Amb un pas de V+ de veritat, o potser una mica més i tot. O potser no vaig trobar la millor manera de passar-lo!

El segon llarg, en canvi, és molt més senzill, però puja un esperó prou espectacular i ple de grans bústies.

Com que la primera reunió no és rapelable i cal baixar uns metres per una corda fixa fins a la reunió de la via del Sostre, nosaltres vam preferir fer el segon ràpel des de la primera reunió de l'Escaladors bucòlics. Una corda fixa ajuda a anar-hi.

Després vam anar a les vies d'un sol llarg, que vam fer com i es tractés de vies d'esportiva, és a dir, pujant i baixant. 

La primera va ser l'espectcular via del Sostre, que travessa un sostre pel bell mig, però amb unes bústies tan escandaloses que no fa patir el que aparenta! Molt recomanable.

Finalment vam anar a la Joan Francesc, que comença amb un pas potent a l'arrancada, però que és molt similar al primer llarg de la Bona Feina, per la resta...

A la dreta de tot hi ha dues vies més antigues i molt curtes, 15 m, que havia fet fa temps, i que ja es van obrir amb mentalitat esportiva (CEB i arrossada). Bones per provar els V+ del país.

En resum es tracta d'una bon racó per passar-hi un matí escalant còmodament a peu de cotxe, i sense oblidar les bones vistes cap als Rasos de Peguera, la serra de Queralt o, fins i tot, cap al Puigllançada i el Puigmal!