15 de febr. 2020

Mulleres, des de la boca sud del túnel de Vielha

Fa una setmana, amb el Pep, vam escapar-nos cap al Pirineu Central amb els esquís. Teníem diversos projectes, i al final vam acabar anant al Mulleres, una sortida llarga però còmode ja que permet d'anar-hi sense necessitar cap refugi de suport.

Després d'una còmode nit a Pont de Suert, enfilem cap a la boca sud del túnel. Va ser aparcar i treure els esquís per adonar-me que m'havia deixat els pals a casa.... Coses que passen quan portes els esquís i pals dins d'una funda...

Afortunadament al mateix aparcament hi havia una autocaravana amb algú que s'hi movia. Vaig provar sort i, efectivament, la Vanessa tenia un parell de bastons per deixar-me. A més, ens va acompanyar fins al refugi!!

Vam anar pujant junts, sobretot el primer tros, en que vam portejar els esquís fins damunt de la cascada...
Després, amb els esquís als peus, nosaltres teníem un petit avantatge, sobretot de cansament. 

Però el dia era extraordinari, fins i tot massa... A la part de dalt vam suar de valent tot i anar en màniga curta!!
Al refugi hi vam trobar una colla de valencians que ja n'havien tingut prou. Allà es va quedar la Vanessa que així s'assegurava companyia per baixar a peu.

Nosaltres vam continuar pujant, amb una neu glaçada però abundant, i amb un dia que continuava sent molt bo. Aviat vam deixar el refugi enrere.
Però per arribar sota el cim, encara ens faltava una llarguíssima travessa en flanqueig, on a mesura que anàvem suant, ens anàvem treien roba.

Sota el cim, deixem els esquís i pugem per una curta canal que mena a la carena. Allà la neu estava estovada i no calia ni posar-se grampons.
I l'atzar va voler que la majoria d'alpinistes del dia féssim junts el cim, la resta de valencians que anava a peu, bascos i manresans amb esquís....
Un dia ben bonic, amb unes vistes de les que costa de trobar, i amb l'Aneto i tot el massís de la Maladeta allà al davant. 

I gens de fred.
Després de menjar alguna punyeta, baixem la canal, calcem esquís. i ja només quedava gaudir d'una llarguíssima baixada per tota la vall de Mulleres, d'aquelles que valen molt la pena!!

Per si us queda algun dubte, a sota deixo el mapa de la ruta i, al Wikiloc, el track.

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quins girs mes perfectes ! Això dels pals em recorda allò d'oblidar els gats o la corda anant a escalar....

Gatsaule ha dit...

Si, són coses que passen. Per sort passen molt poc!!

Vanessa ha dit...

��
M'ha encantat!!
Un plaer compartir amb vosaltres el cami fins al refugi. Esteu fets uns cracks��

Gatsaule ha dit...

Gràcies a tu per la confiança, Vanessa, va ser tot un plaer!! Llàstima que després les circumstàncies no t'hagin deixat anar a les Canàries!