Martinetti a la paret de la Formiguera

Del cim de l'esperó sud, agafem un caminet que va cap a l'oest seguint la carena, fins que comença a baixar i creua el que que puja des de la carretera. Llavors en poca estona som sota la paret de la Formiguera.

Ja hi havia vingut fa temps, però tant pel Pep com per la Queralt, és l'estrena sobre aquestes plaques intenses.... La vaig trobar més dura del què aparenta la ressenya (a sobre, bona ressenya del Sr. Walero).

El Pep comença la via, per un primer llarg on ja notem la textura especial d'aquestes calcàries sorrenques, on les preses no són mai gaire grans.... Un primer llarg prou agradable, que o té res a veure amb els següents.

El segon es deixa fer prou còmodament, també, tret d'un curt desplom que costa de passar, però aquí es nota que la paret ja comença redreçar-se.

Però on s'adreça de veritat és al tercer llarg. Una tirada contundent, que afortunadament està prou ben assegurada!!

Contundent i molt estètica, només cal veure les imatges!

La calor ja ens està derrotant i tenim ganes de sortir per dalt, però la ressenya del llibre dels avis (El plaer de l'escalada) és la única referència que tenim. Trobo a faltar el IV d'entrada i pateixo una mica, en un tram que a tot arreu marca V+...

Sort que després afluixa i puc arribar bé fins dalt, que hi ha hagut un pas que m'ha costat bastant!

Després, contents i feliços agafem el camí cap avall...., que avui ens hem ben guanyat la cervesa!