25 de juny 2017

Ventana indiscreta, al mirador de Gresolet

Amb la calorada hem anat a buscar una ombra còmode i, onze anys després, tornem a la paret del mirador de Gresolet. Llavors va ser la via Corona de reina, ara hem anat un xic més a la dreta. Almenys cap a la dreta no hi cau res que baixi del mirador!

L'accés a aquestes vies és ben senzill, només cal baixar rapelant. Nosaltres n'hem fet 2 de ben llargs (50 i 55 m), i hem anat a parar a la primera reunió de la via. El primer llarg, que es veu brut i poc atractiu, ens l'hem saltat.
A la ressenya del Luichy (a sobre) hi manca una via situada més a l'esquerra que confon una mica, la Requiem aeternam, però que és clarament més difícil. Tot baixant se'ns ha fet evident. La fotografia de la guia "Pedraforca, indret mític" és bàsica per no perdre's. En tot cas, a la reunió on hem començat hi ha un espit i un parabolt, i està a l'extrem dret d'una mena de prat molt inclinat. 

El primer llarg ens ha posat les piles de cop. La roca al principi espanta, encara que és molt més compacta del què aparenta. A més, el primer parabolt es troba realment amunt. 

Un llarg de Vº on només hi ha 3 peces i cap possibilitat de posar-hi res.
El segon és el més difícil de la via, vertical o desplomat, no afluixa mai i cal apretar en alguns passos. Per sort, algun petit tascó i algun alien m'han ajudat a no perdre els nervis...

Una tirada llarga i espectacular que mereix el viatge!
La tercera te una dificultat semblant a la primera. Comença amb un flanqueig senzill a la dreta, i després fa una diagonal cap a l'esquerra fins un sostre. 

És un llarg molt bonic i agradable, tot i que al sostre cal apretar o fer un ràpid A0 per situar-se al damunt del desplom. Després ja tomba fins a la reunió.
La darrera tirada és la que porta fins l'aparcament, fàcil però molt descomposta.

I amb un acrobàtic pas final on tenir les cames llargues és un gran avantatge!

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! ho teniu aprop vosaltres.

Mingo ha dit...

Joan això al costadet de casa Enhorabona per la via i aquell del casc groc que no s'agafi a la barana. REcords al Pep

karles ha dit...

Llàstima! Hi anàvem a pujar diumenge a fer la Terror Tactyl -la de mes a la dreta-, però un mal despertar, plovent i al veure que la meteo donava "alta risc de pluja" a Saldes, ens va fer tirar enrere (fer el panxim de tan en tan tampoc destorba).

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Ei Joan,
Veig que vosaltres tampoc trobeu que el Vº que marca la ressenya a la penultima tirada sigui correcte. És un desplom difícil que convida a fer un A0 a menys que estiguis molt fort.
La primera tirada no es tan lletja com sembla i serveix per introduir-te en aquesta roca i trobar molt maca la segona tirada.

Salut i a escalar

Gatsaule ha dit...

Si que ho teinim a prop, si. Són vies molt bones per una tarda d'estiu. Mingo, em diu que no se'n sap estar...

Karles, doncs ja diràs què tal. Però vigila que els llargs durs ho són de veritat!

Joan, el teu blog ens va servir d'inspiració! I tens tota la raó, el sostre del penúltim llarg és qualsevol cosa menys Vº!! De fet, vam començar a la R1 perquè la tarda començava a ennuvolar-se i vam fer bé perquè tot just sortir, va caure el diluvi universal!