20 de maig 2015

Gran diedre, a la nord del Pedraforca

Aquest dissabte, volíem fer una escalada ràpida per ser a l'hora de dinar a casa, i el Gran diedre va ser una bona opció. El José Manuel no l'havia escalat mai, i jo infinites vegades, però és una via que no em fa gens de mandra de repetir.

Sortíem de cotxe a 2/4 de 8 del matí, d'un aparcament amb pocs cotxes, i ben aviat som al peu de la via original. allà fem els quatre llargs del sòcol, fàcils i evidants que ens deixen a la cornisa.
Fa un bon dia, però fred, i el vent bufa a batzegades prou fortes com per pensar si estem fent bé d'estar aquí... Així que decidim mantenir-nos abrigats però sense deixar d'escalar, en el fons estem en una via on la retirada és molt senzilla...
Mentre pujo no puc evitar els records, i com de satisfets estàvem la primera vegada que hi vam pujar, estrenant uns peus de gat que encara no sabíem massa com anaven... 

Ara la via te uns bons parabolts a les reunions, i la mentalitat és ben diferent: pugem sabent que la via és fàcil, que amb el material que portem no tindrem problemes, i busquem només el gaudi pur de la verticalitat!
El llarg difícil, però, continua sent difícil. Però només això, i ben aviat som a la Pany.

Enllaço el darrer llarg del diedre amb el flanqueig, i ja ens trobem en terreny senzill. Ara el fred ja no mossega, i el vent ha afluixat.
Ens desencordem i acabem d'arribar al collet de la Cova. Ja només queda la desgrimpada cap a la bretxa del Gat, la malmesa tartera i la cervesa hidratant al refugi!

Ha anat molt bé, a les 2 ja tornem a estar a Berga....., una bona matinal!!

12 de maig 2015

La Valleta, corredor de la Virgule

Tot i la caloreta, aquest dissabte vam pujar al pic de la Valleta amb el Pep a fer la despedida de la neu. Feia temps que tenia al cap aquest corredor i, tot i que deu haver-hi dies amb més gel, les oportunitats no es poden desaprofitar.

Curiosament, la tardor passada, també vaig venir al mateix pic a fer la despedida de l'estiu....

De bon matí, l'aproximació des del coll de Pimorent va ser molt còmode, poca neu a l'inici, i després ben dura.
I a la canal, la sorpresa de no trobar cap traça. Això els bessons ho van notar.... 

Quan començar a inclinar-se de veritat, ens encordem.
Aquest corredor, a mesura que es guanya alçada, es va estrenyent i verticalitzant. Tot i el filet de gel del fons, anem trobant blocs empotrats i ressalts que obliguen a fer passos de mixte.
I com més amunt, menys gel.

Pensava trobar més equipament, però la veritat és que hi ha algun clau aïllat en algunes reunions, i un en el pas clau (a sota), on vaig pujar fent una mica de dry tooling i, al final, amb l'ajuda d'un estrep. La roca és molt llisa i amb els grampons no es poden fer gaires virgueries...
Sortint del pas, el gel pràcticament ha desaparegut i, tot i que d'entrada intentem continuar amb grampons, el darrer llarg el fem sense.
El problema d'anar sense grampons és que al fons del diedre hi continua havent gel, i a les parets una mica de verglaç. Però anant amb compte d'on posem els peus, aviat sortim a la cornisa cimera i a la calor de veritat!!
Una foto al cim, i cap avall. Ara la calor apreta i la neu està més que estovada....., la baixada comença sent una petita tortura, però més avall ja no ens enfonsem tant i, al final, el camí es fa còmode i amb un parell d'hores arribem al cotxe.

Un corredor molt interessant, però cal tenir en compte que l'equipament és gairebé inexistent i que hi ha molts trams de roca trencada o molt compacta, on poca cosa es pot posar.