Aquests dies freds i curts de gener i febrer conviden a aprofitar el serrat dels Monjos abans no comenci el tancament el proper diumenge, així que ahir vam tornar-hi amb en Petrus. La via triada, l'alba, oi?, que el Pere tenia ullada de feia temps.
Com que la ressenya original no ens va agradar gaire, deixo a sobre la d'en Parcerisa, molt més ajustada a la realitat tot i que alguns claus no hi són i que he hagut de corregir la llargada de la penúltima tirada.
La via comença per un marcat esperó, just a la vora del camí, a un centenar de metres del torrent Fondo. Ben aviat comprovem el tarannà de la via: roca molt bona quasi sempre i passos difícils molt equipats.
La via comença per un marcat esperó, just a la vora del camí, a un centenar de metres del torrent Fondo. Ben aviat comprovem el tarannà de la via: roca molt bona quasi sempre i passos difícils molt equipats.
Després d'un primer llarg molt interessant, arriba la travessa d'un sostre. Aquí la única dificultat està en arribar-hi per un tram molt costrós, però l'equipament fa que no s'hi pateixi massa.
Sortin del sostre continuem per una rampa senzilla que ens deixa al peu del quart llarg, un dels bonics de la via, sobretot per una curta bavaresa de la part superior!
Una altra rampa ens porta al peu del primer esperó. Llavors cal pujar caminant per una traça fins arribar al peu d'una altra rampa, la que comença més avall, per on continua la via.
Un sisè llarg de roca molt bona i dificultat molt baixa, on cal anar a buscar un arbre per muntar reunió.
Els millors llargs de la via són el primer, el quart i aquest, que segurament s'emporta el primer lloc. Tots dos vam estar d'acord en que és extraordinari. I llarguíssim, gairebé acabem la corda abans d'arribar a l'arbre on cal muntar reunió
El darrer flanqueja a la dreta a buscar l'esperó, per on es puja fàcilment fins al final de les dificultats.
Tot i que tothom va abuscar el camí del Monestir per baixar, tot fent una volta d'almenys una hora i mitja, nosaltres vam preferir anar a buscar la darrera reunió de l'Estereotip.
Des del pont de la roca del final de la via, només cal seguir un rastre evident de baixada pel cap del llom, durant uns 70 metres, i a la vora del cingle veurem els dos parabolts amb anella per rapelar. Amb un únic ràpel de 60 m i una curta desgrimpada, estem al camí que ens portarà al torrent Fondo.
3 comentaris:
Ostres no em diguis que estaveu aquest diumenge?. Haguessim pogut fer una cerveseta doncs amb el Josep A. vam fer una via senzilla, però vaig disfrutar com si mai hagués escalat. A veure si amb el bon temps els mals de malucs es fan soportables. Vinga una abraçada
Bona via, Joan! Veig que has arreglat la ressenya del setè llarg. Segurament també caldria canviar la distribució de xapes: de la darrera fins l'arbre hi ha una vintena de metres! I, si t'atreveixes, pots afegir-hi un croquis del ràpel de baixada, jeje. Ja veus que et dono feina XD
Mingo, hi havia molta gent escalant al solet, diumenge. Vaig mirar, però no vaig reconèixer a ningú, llàstima!! Una abraçada!
Pere, quin maldecap! Potser millor deixar-ho així i que els propers també tinguin una mica d'aventura!!
Publica un comentari a l'entrada