Sembla que va ser ahir, però ben aviat ja farà 7 anys...., el Kutrescalador i el Pescador d'estels van obrir aquesta via i per celebrar-ho es va organitzar una primera ascensió col·lectiva, amb 3 cordades de 3.
Aquell dia tot va ser un fart de riure i un gran caos, així que pensava refer-la alguna altra cop amb més calma. I una setmana després de la Pawnee fiction, torno a la serra de les Canals però aquest cop amb el Pep, amb la intenció de repetir-la. El mal temps ens ha fet fora de la serra de Carreu i aquí baix sempre hi fa bo!
La Sol de mitjanit és una mica diferent de la de l'Indi, en aquesta la primera part fins a la feixa és clarament més difícil, i la segona part no tant, el què permet anar més en lliure. Fent les dues en una setmana, queda clar que és realment molt millor aquesta.
La primera meitat són tres tirades llargues, sempre amb aquesta roca tan peculiar de la serra de les Canals, tres tirades tumbades però tampoc tant. Això si, només cal anar seguint les expansions fins arribar al peu del mur final.
Aquesta segona part també té tres llargs, el primer comença amb uns passos d'A0, per acabar marxant cap a la dreta en un flanqueig ben divertit!!
El cinquè llarg és el més difícil, el lliure és totalment obligat i la roca és com a tot arreu: dubtosa!! Mentre pujo em costa entendre com pot ser que set anys enrere pugèssim per aquí tan riallers....
I per arribar al cim, un mur molt bo i ben distret, però més senzill que els dos llargs anteriors. Cal pujar recte fins que comença a desplomar i llavors es passa al costat dret de la fissura.
Arribats a la carena, tornem a discutir si val la pena baixar caminant o rapelant, i ens decantem per rapelar. 5 ràpels sense gaires problemes ens retornen al peu de via.
4 comentaris:
Ostres!!! ja fa 7 anys!?!?!??
Com passa el temps!!!
A veure si algun dia vaig a repetir-la! això si, m'agradaria baixar caminant!No ho he fet mai d'aquesta paret!!! je je je
Aquest muntanyam que es veu des del cim, a la darrera fotografia, cap a quina banda és? (ostres, que poc conec aquest cantó!).
Una via que em va agradar molt, la de l'Indi no l'he fet, el dia que hi anàvem la boira tapava tota la serra i vam acabar al Cogulló de Turp on al ser més alt hi lluïa el sol.
Si, Llorenç, jo també em vaig quedar parat quan ho vaig mirar.... I sembla que era ahir!!
Xiruquero, és el cim del Coscollet i la serra d'Aubenç. Si no ho coneixes val la pena d'anar-hi algun dia, muntanyes solitàries com poques!
Jaume, veig que ja tornes a tibar!! Ja veuràs que aquesta és molt millor que la de l'Indi!!
Publica un comentari a l'entrada