Aquest ha estat un llarg cap de setmana que hem pogut aprofitar prou bé amb el José Manuel. I no podíem començar millor que anant a la paret d'Aragó.
La Camino de caracoles és una de les vies curtes i còmodes de la paret, però per fer una escapada d'un dia, és una via perfecte. Ràpida i equipada, amb una aproximació i baixada prou agradable, si la roca fos a tota la via tan bona com a la part superior, llavors seria pefecte! A sota us deixo la ressenya del Luichy:
Deixem el cotxe a la pista després de l'Estall, i amb menys d'una hora ja estem encordats al peu de la via. Tot i que de bon matí fot un fred que pela, i que el Turbón es veu ben nevat, aquí el vent del nord no arriba i podrem escalar en màniga curta.
La via comença en un esperó molt marcat i evident, en un inici de roca discreta que va millorant a mesura que vas pujant.
Després d'un segon llarg de flanqueig a l'esquerra amb un únic pas, i d'un tercer de dificultat decreixent que puja en diagonal a la dreta, arriba el quart llarg, que és l'estrella de la via.
Comença vertical i equipat, per continuar cap a l'esquerra amb una dificultat mantinguda i una roca tirant a mediocre.
Per sort, els darrers llargs de la via compensen una mica el festival de roca poc fiable, travessant unes plaques genials de ratlles horitzontals que es fan molt curtes.
A la carena retrobem el vent fred que bufa de nord. Ja només ens queda seguir el camí carener fins un senyal on agafem el camí que ens tornarà al cotxe.
4 comentaris:
Bona escalada Joan.
Podries marcar l'itinerari de la via a la foto del teu post ?
Així seria més fàcil identificar el peu de via
Salut i a escalar
Ja la tens marcada. Però les fites t'hi porten i, si hi vas, veuràs que és força evident. Una via prou interessant!!
Gràcies,
Jo encara no hi escalat mai en aquesta paret i aquesta pot ser una bona introducció
Salut i a escalar
Si, dóna una idea de com són les vies, tot que està més equipada que la majoria!! Salut i bones festes!
Publica un comentari a l'entrada