19 de juny 2014

Cresta de la Clusa

Fa cosa d'un parell d'anys que es va equipar aquesta cresta, en un recorregut que té força més de ferrada que d'escalada en cresta. A sobre deixo la bona ressenya que va fer l'Engarrista, on també hi podeu trobar més informacions pràctiques.

La cresta, mig amagada pel bosc, està prop de Sant Romà de la Clusa. Per anar-hi, jo vaig deixar el cotxe a l'àrea recreativa del Clot, des d'on es fa un bonic itinerari circular.

L'aproximació és senzilla per la pista i un camí més o menys senyalitzat. Ben aviat em trobo al peu de la primera torre, amb uns primers passos que potser són els més difícil de la cresta, però que a pèl es fan prou bé.

Després és una successió de rapels i grimpades, on la principal dificultat consisteix a trobar les anelles de rapel.... La xemeneia de III/IV em feia patir, però també es fa bé sense assegurar-se, la roca és molt ferma i els passos són curts.
Ben aviat arribo a l'engorjat de la Foranca i, per atravessar-lo, han ideat una mena de rappel dirigit que a mesura que vas baixant, et va acostant a l'altre vessant. Curiós i divertit.

Després esperen una bona colla d'esglaons amb un inici ben desplomat, i un tram posterior de IIIº de debò, amb una roca no massa fiable. Aquí cal anar molt en compte.
Del tram de cresta del mig del bosc no en tinc cap imatge, no val massa la pena aquest alternar caminar i grimpada fàcil.... Però després una llarga cresta de bona roca i grimpada fàcil però entretinguda, em deixa al cim, reconciliat altra cop amb l'itinerari!

Ara un parell de rapels em deixen al peu de la cresta on hi ha el camí que em retornarà al cotxe, però val la pena fixar-se en tota la cresta que encara poden anar equipant (a sota), si tenen l'objectiu d'arribar fins al Sobrepuny.
A sota podeu veure el recorregut damunt de mapa i, al Wikiloc, hi trobareu el track.

1 comentari:

Toni Planas Vilà ha dit...

Avui (19/11/2014) hi hem anat. Hem trobat que la instal•lació ha estat reequipada. Més ancoratges, cadena als ràpels,... a la tirolina s’ha substituït la corda per cable d’acer. Ens hagués calgut una politja per passar-la, dons els mosquetons no llisquen tant bé com a la corda i s’ha fet una mica complicat.
Sembla que les altres agulles també s’han equipat. Al menys hem vist un ancoratge nou al peu de la següent a la de la bandera, però a les tres de la tarda i sense referències, hem decidit deixar-ho per a una altra ocasió.