He estat unes setmanes molt enfeinat, tant que tot i que no he deixat de sortir (això és impossible!), he reduit activitat i he oblidat una mica el blog, així que haurem de posar-nos al corrent tirant enrere fins a Setmana Santa.
Divendres Sant, vam anar amb el pep a Sant Honorat a pujar per una via que feia molt per aquelles dates, la Retir espiritual. Una via que trobem ben ressenyada al blog del Joan, a sota.
Pujar a Sant Honorat sempre és un plaer, així que en comptes d'anar directes al peu de via aprofitem per donar la volta al cim principal....
I és que l'aproximació és curta, i la via comença just damunt del camí, al torrent del costat de l'aresta Idíl·lica. Un primer llarg fàcil, però estrany, on retrobem la roca especial de la zona....
L'escalada no és molt difícil, en general, i quan apreta la via està ben equipada. El problema és quan no apreta i els parabolts estan tan lluny, amb aquesta roca! Però mica a mica li anem trobant el punt i un llarg rera un altre anem guanyant terreny.
Aquells dies de Setmana Santa feia força més calor que ara, així que vam agrair l'ombra del matí!
El darrer llarg (a sobre, xemeneia cabrona) és amb diferència el més complex, tant per la dificultat com perquè la roca empitjora una mica. De fet, just després de la xemeneia se'm van arrencar les preses de les mans i vaig fer un petit vol sense conseqüències!
Amb tants girs que fa la corda, a la reunió el Pep ni se'n va assabentar!
A sota, força més avall, veiem una cordada que comença la aresta Idíl·lica, ben proveïts amb un bon allarg que sempre fa l'escalada més segura!
Després, un mossec per gaudir del mar de conglomerat de Sant Honorat, i cap avall. Una via equipada, entretinguda i solitària, ben recomanable.
Tot i que la via són 6 llargs, el recorregut dóna tantes voltes que les tirades es poden enllaçar a la baixada i amb 3 rapels tornem a ser al torrent.
3 comentaris:
Bona via aquesta, i amb ombra pel matí. Un racó ben bonic Sant Honorat, encara que la pedra no sigui gaire bona només pel paisatge el lloc ja es mereix una visita!
És un pecat, però encara no m'he estrenat a Sant Honorat, fa poc vaig estar apunt d'anar-hi però finalment vam triar Busa...ara ho hauré de deixar per mes endevant! Joan no ploris tant amb la roca, però si és millor que La del Cingle de la Tó jajaja
Xavi, el lloc m'agrada molt i no deixo d'anar-hi ni que sigui de tant en tant. Ara ja en tinc alguna altra a la cartera....
Jaume, això si que no pot ser de cap manera. Quan et recuperis mirem de trobar un dia per anar-hi, que ja saps que no em fa res repetir vies!!
Publica un comentari a l'entrada