24 de febr. 2014

Farigola indòmita, una altra tarda per Malanyeu

Aquest divendres passat el temps era força rúfol a tota la barrera del Cadí-Moixeró, però semblava que a Malanyeu hi faria bo. Aquesta vegada amb el Pep Santasusana, ens acostem a la paret del Devessó amb la intenció de veure si tenim temps de pujar per aquesta combinació de vies. 

Just arribem al peu de la paret i comença a ploure, poc però ben aviat s'hi afegeix la pedra. Què fem? Doncs provem´ho que ja som aquí, i tot plegat només és aigua...., i el Pep va molt fanàtic!

Ell ja coneix la via, però la qüestió és escalar. Jo coneixia el primer llarg que ja havia fet en un dia de mal record perquè va acabar en una mala caiguda del company...., així que ell comença. 

Mirant les ressenyes d'aquesta via, dóna la sensació que el primer llarg és el fàcil, i res més lluny de la realitat. Llarg, vertical i poc equipat, permet millor la protecció que els altres, però l'autoprotecció a Malanyeu sempre és una mica relativa. La bona ressenya dels Escalatroncs (a sobre), ja avisa una mica de tot plegat.
El segon llarg es semblant al segon, però el tram difícil és més curt i potser no apreta tant. El pas més difícil és el flanqueig de sortida de la paret cap al bosc, però hi ha un parell de bons ponts de roca i bones fissures per aliens.

Després hi ha tram boscos i desagradable, que està molt enfangat. El proper dia anirem per la cresta i no seguirem la traça del bosc...
Quan el Pep enceta el tercer llarg, la pluja ja és història i fins i tot surt el sol una estona. Però l'aire és fred i la roca també es va refredant.

El començament és força dur, i tenim un bon alejillo, després comencen els parabolts i la dificultat no afluixa fins a la meitat, on apareixen uns bons forats i l'escalada es podria relaxar una mica si no fos perquè llavors apareix un aleje del 15! Sort dels aliens....

Dalt apreta altra cop, però aquí jo ja m'agafo a tot per enllestir, perquè cada vegada és més fosc i així costa d'escalar amb calma! 

El darrer llarg són només un parell de passos atlètics i bonics que ens deixen al camí de la cresta gairebé de negra nit. Sort que la tornada a peu per dalt és còmode i la coneixem bé....

La via no està malament, però he trobat que el tercer llarg és molt més dur que els altres. Sortint per la variant de les Monges mascles deu quedar una via molt més lògica a nivell de grau, tot i que s'ha de reconèixer que la placa és genial!

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quanta feina i de la bona estàs fent per Malanyeu. Bona via, de les que hi has d'anar sobradet per no patir
Enhorabona.

Joan Baraldes Santamaria ha dit...

Jo també vaig trobar que la 1a. tirada és més difícil del que sembla mirant la ressenya. i com tu proposes varem sortir per la Monges mascles batejant aquesta integral com a "Infusió de farigola" ja que és més fàcil.
Salut i a escalar

pelaroques ha dit...

Joan, el pròxim dia jo també portaré la màquina de retratar, perquè es vegi que tu també hi eres... ha, ha, ha!
Pep Santasusana

Gatsaule ha dit...

Jaume, el darrer llarg és per anar-hi més que sobradet, no té massa a veure amb els dos de sota però la via és molt bona!

Joan, pots estar segur que la propera vegada que hi vagi sortiré per aquí, el tercer llarg em va superar clarament!

Company, aviat això serà una condició irrenunciable!!