8 de gen. 2014

Vintage, al Serrat dels Monjos

Divendres passat feia un dia ventós, així que quan ens trobem amb el José Manuel per veure què escalem a Montserrat, enfoquem cap al Serrat dels Monjos. La via triada, la Vintage, la darrera oberta al Serrat i que feia pocs dies havíem vist al blog del Luichy, i tenia bona pinta.

Com que comença just al costat de la Planetes transparents, trobem fàcilment l'inici de la via. I la primera xapa lluent ens ho confirma.

Començo jo, i trobo un primer llarg que va passant tot de ressalts de roca acceptable, que no em desagrada gens, i amb bones fissures per anar protegint.
El segon és una placa curta amb un únic espit, que permet arribar fàcilment al peu del tercer llarg.

D'entrada, semblava el tercer llarg el més difícil de la via, però aquí més que la dificultat del 6b, ens va fer patir l'estat de la roca en alguns trams. De fet, només començar se'm va arrencar una presa de peu i vaig caure damunt del company, sort que és valent i dur!!

El llarg comença amb una bona bavaresa de roca dubtosa i ben aviat em poso a la placa de forats i roca excel·lent, per anar a buscar la sortida desplomada cap a l'esquerra. La sortida torna a estar trencada i pateixo algun ensurt, però amb una bona tibada puc resoldre el pas.
Després de travessar caminant el tram de bosc arribem al segon sector gràcies a la detallada ressenya, tot i que ens va costar més que al començament! 

Aquest llarg, que el vam trobar més difícil que l'anterior, comença pujant per una fissura/bavaresa bastant trencada i desequipada, però amb els camlots del 2 i del 3 es protegeix molt bé. 

Després s'arriba a una petita plataforma molt descomposta, on cal flanquejar cap a la dreta a buscar la placa de molt bona roca (a sota). El pas està protegit per dos claus dubtosos (el de sota amb una baga blava que ens va ajudat a trobar el llarg), però un arbre i un alien permeten de reforçar el flanqueig.

Llavors ja només cal pujar per la placa, agafar la fissura cap a l'esquerre, i tirar recte fins la reunió. En total, gairebé 60 metres i amb moltes esses que fa que arribar a la reunió li sigui especialment penós. Realment, no s'entén que no muntessin la reunió almenys 10 metres més avall.
Un darrer llarg curt però completament desequipat i compacte, amb una roca molt bona, ens deixa dalt de tot, on ja notem el vent que fins ara ens havíem estalviat!!

Una via típica del lloc, que reclama més escalades per anar-se netejant, molt més interessant que la Planetes, però no sé si acabarà sent mai una clàssica!

9 comentaris:

Mohawk ha dit...

Estàs fer tot un col·leccionista de la banda est de Montserrat :P :P

Si algun dia vols afegir la Llepet a la llista, ja saps ;)

Apa, a tibar-li!

joan asin ha dit...

Ei bona aquesta no has trigat a fer-la, gràcies per l'informació

Eduard ha dit...

Bufa! Encara està calenteta calenteta, deus haver fet una de les primeres repeticions!!
Bona entrada d'any!!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Amagan-te del vent eh! veig que no t'ha desagradat del tot, caldrà conèixer-la.
Fort el teu conmpany, de pedra ha de ser, que això de que et caigui un homenàs com tú a sobre ha de fer molta pupa jajaja
Bona la darrera foto, vent en alçada!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Amagan-te del vent eh! veig que no t'ha desagradat del tot, caldrà conèixer-la.
Fort el teu conmpany, de pedra ha de ser, que això de que et caigui un homenàs com tú a sobre ha de fer molta pupa jajaja
Bona la darrera foto, vent en alçada!

jaumeplanellpiqueras ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gatsaule ha dit...

Mohawk, doncs en podem anar parlant, que a la Llepet no se n'hi veu gaire, de terra!

Joan, va ser casualitat. A veure què et sembla si hi vas!

Eduard, més que calenta la vam trobar una mica trencada, però vam fer-hi força neteja!!

Jaume, la veritat és que va ser una caiguda tonta on ens podríem haver fet mal els dos, però el José Manuel és de pedra picada!!

I la via és de les típiques de la zona, ni molt bona ni molt dolenta.

pelaroques ha dit...

Avui, amb el Jordi Martínez, aperturista en aquest sector de l’Estereotip i l’Alba... Oi?, hem anat a fer la Vintage. El dia, que ha estat boirós i humit, ens ha fet patir més del compte, tant a la roca com en els trams terrossos. Malgrat que, la nostra, també deu haver estat una de les primeres repeticions, amb el que això vol dir en quan al sanejament de la via, la roca en alguns trams és força mediocre. A nosaltres també se’ns han arrancat algunes presses. En quan a la dificultat, tens raó, rau més en la precarietat del passos que en la seva execució. L’equipament, pel meu gust, és escàs. Hi ha possibilitats d’autoprotecció en fissures, forats cecs, savines i algun pont de roca, però alguna assegurança fixa més no hi faria cap nosa. Per arribar a la quarta reunió, també hem arrossegat un bon fregament de cordes. Tal i com dius, l’emplaçament lògic fora uns metres abans.
En resum, una via a la que se l’hi ha de donar temps perquè vagi madurant. El temps dirà si s’acaba convertint en una clàssica del sector o, pel contrari, esdevé només reclam de col•leccionistes.

Gatsaule ha dit...

Pela-roques, veig que també et va fer patir l'estrany dibuix del quart llarg..... Almenys vau contribuir a netejar la via i fer baixar les preses que nosaltres no vam tocar!!

Pensa que és molt millor que la seva veïna Planetes transparents, sempre és un consol!!