Pic de Morters, pujant per Camporells i tornant per la vall de Galba

Enguany, prop de Berga, al Capcir és dels pocs llocs on encara hi podem trobar una mica de neu, tampoc massa..., així que amb el Toni, per treure'ns de sobre el mono, hi vam anar a fer la darrera sortida de l'any. 

Aquesta llarga volta del pic de Morters, sortint i arribant a les pistes d'esquí de Formigueres, em va agradar molt més del què preveia. Sobretot pel punt de salvatge que té la baixada per la vall de Galba.

Després de deixar-el cotxe a l'estació d'esquí, pugem per les pistes de la dreta fins arribar al final del telecadira, a la carena de la serra de Mauri.La primera part de la carena encara està en bones condicions, però cap al final el vent ja s'ha emportat la neu i fins i tot ens hem de carregar els esquís a l'esquena una estona.

Arribats al final de la serra, abans de baixar cap els estanys de Camporells, veiem el nostre llunyà objectiu, a la dreta de la foto de sota (el de l'esquerra és el puig Peric).

Per sort la neu està força dura, i permet una bona baixada cap els estanys pel mig del bosc.

Després, toca tornar a posar pells i envoltar-los. Nosaltres vam seguir unes traces rrònies i vam passar els estanys per l'esquerra, quan per la dreta és molt més curt.

Després, l'itinerari és força evident, enfilant els pendents solells del Morters que permeten de pujar a la carena.

Però arribats a dalt, encara falta un bon tros pel cim. Un tram de carena molt planer i la darrera pujada fins el cim per la pala sud, un vessant que ens permetrà gaudir d'una bona baixada.

Dalt del cim, una ullada cap a la Dent d'Orlú, i tirem avall, que la tornada és força llarga!

La baixada cap a la vall de Galba no és tan senzilla com imaginàvem, però no per això deixa de ser molt bona i amb algun tram espectacular. 

Del cim baixem per la pala sud i girem cap al coll, on enganxem tot de petites pales, dretes i estretes, que ens permeten de baixar sempre esquiant sense haver-nos de descalçar, sempre en direcció nord. Quan la vall gira a l'est, hem d'anar en compte de no ficar-nos al fons de la vall, si no anar flanquejant pel vessant de la dreta, pel mig del bosc i buscant els trams més oberts, per anar a buscar la pista poc abans de la cabana de la jaça de la Llosa.

Com la neu estava dura i, a estones, glaçada, es baixa molt bé per tot arreu.

Després d'arribar a la pista, ja només cal seguir avall, per la vora del riu. A partir de la segona barraca la pista d'estiu es converteix en pista d'esquí de fons que permet una progressió ràpida fins que som sota les pistes de Formigueres. Llavors caldrà tornar a posar pells i fer la darrera pujada pel mig del bosc.

Arribant a les pistes, ens va venir a veure un magnífic gall fer (a sobre). Sorprèn que s'acosti tant a les persones..., tot i que amb la pudor de suat que fèiem, potser el vam despistar!

Un bon recorregut, molt recomanable tot i el poc desnivell i el llarg recorregut (22 kms), que podeu veure a sota i al wikiloc.