7 de des. 2012

Navegant pels mars del sud, al Pollegó de la Vinya Nova

El diumenge electoral hi va haver una trobada d'escaladors a Montserrat, amb la consigna de trobar-nos per celebrar escalant que seria la darrera jornada d'eleccions autonòmiques a Catalunya. Aquell dia estàvem força convençuts de que les properes ja serien les constituents...., tot i que ara alguns pensen que hauran estat les darreres perquè ens les suspendran!!

En tot cas vam ser força colla la que vam estar esmorzant plegats. Després va arribar la inevitable diàspora cap als sectors preferits de cadascú. Els de la Vinya Nova ens vam dividir entre els esportius i els que preferíem via llarga, i al final, vam fer dues cordades cap a la Mares del sur. Ens ajudarà la bona ressenya, com sempre, dels Escalatroncs (a sobre).

Comencen l'Ester i el Xavi, i la Lu i jo els seguim. Com que som homes ben educats, encara que a vegades no ho sembli, deixem les tirades imparells, que són les bones, per les respectives companyes de cordada!

La via comença amb una bona placa, que es va deixant fer fins que arriba un petit bombo de 6a, que la Lu passa en lliure sense pensar-s'ho gaire.
Del segon llarg no cal parlar-ne, curt, fàcil i trencat. El tercer torna a ser una bona placa. Comença per la fissura de roca dubtosa, però on podem posar un bon alien, i llavors cal marxar clarament a la dreta, on la roca millora molt i ja hi trobem alguna xapa.

El quart és estrany, però té trams molt bons, llàstima que la roca no sempre acompanyi. Un darrer flanqueig a l'esquerra et deixa a la reunió al peu del darrer esperó.
Aquest esperó darrer és genial. Roca de somni, aeri, assegurances allunyades,..... Sembla que s'hi pot afegir alguna cosa, perquè de forats n'hi ha, però nosaltres no els vam utilitzar. Va ser tot un gaudi de navegació pel mar de còdols d'aquesta bona roca encarada al sud.

De fet, tret d'algun alien al tercer llarg i alguna baga savinera, amb el material posat en vam tenir prou.

I després, l'agonia de la baixada amb ràpels amb la corda que s'anava enganxant als arbres, però que no va aconseguir espatllar-nos el dia il·lusionador!!

3 comentaris:

lux ha dit...

Gracies pel regalet dels llargs! Clar que no me'n vaig adonar fins que vaig ser a dalt...que realment de xulos son els imparells! (contra la meva costum no portava ni ressenya!)
una gran jornada! Vaig disfrutar-la moltissim!

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! una bona via a la que nosaltres sí que hi vam afegir alguna cosa, veig que aneu forts de "coco".
Baixar, millor caminant, però això sí una bona caminada.
Records a la Lú!

Gatsaule ha dit...

Lux, a veure si hi tornem aviat, que des que et dediques al totxo, costa de coincidir....

Jaume, coneixent-te suposo que devies llaçar tots els romanís de la paret!! Vam preferir baixar rapelant, perquè la baixada caminant ja la coneixia..., i es fa llarga!