Dissabte, amb el Petrus i el Jortx, vam anar fins el Montgrós a veure si la Griviola era tan fiera com la pinten alguns, o si es deixava fer, però de moment ens n'hem quedat amb les ganes. Tota la via era ben xopa. De fet, si va per una canaleta excavada per l'erosió de l'aigua, era una cosa que s'hauria pogut preveure....
Aixi que, de cop, ens vam trobar sense saber on anar, aquest cop no portàvem pla B. Vam estar buscant en els racons de la memòria posibles vies de la zona, i damunt nostre veiem la mítica Dribbling a la Pilota de futbol, però no ens vam sentir preparats.
De baixada, buscant pel peu de la Cajoleta ens vam trobar amb una línia de parabolts i vam tirar cap amunt. Va resultar ser la Pluja d'idees.
Aixi que, de cop, ens vam trobar sense saber on anar, aquest cop no portàvem pla B. Vam estar buscant en els racons de la memòria posibles vies de la zona, i damunt nostre veiem la mítica Dribbling a la Pilota de futbol, però no ens vam sentir preparats.
De baixada, buscant pel peu de la Cajoleta ens vam trobar amb una línia de parabolts i vam tirar cap amunt. Va resultar ser la Pluja d'idees.
El primer llarg li va tocar al Jortx. Bastant equipat i amb bona roca, no va tenir cap problema, Jo vaig patir una mica al pas de 6a+, un pas de bloc per passar un petit desplom, però el llarg em va agradar molt, com tota la via. A sobre, en una foto presa pel Jaumegrimp des de la miranda de la Cajoleta, el Jortx està a la reunió i jo al començament del llarg.
El segon llarg va tocar-li al Petrus, que sembla que no va veure el parabolt del segon desplom i se'n va anar cap a l'esquerra, però com que te una certa tendència a perdre's sempre que és a la vora del coll de Musset, li vam perdonar. De segon si que hi vaig passar, i és molt bonic i més senzill que el del primer llarg.
El segon llarg va tocar-li al Petrus, que sembla que no va veure el parabolt del segon desplom i se'n va anar cap a l'esquerra, però com que te una certa tendència a perdre's sempre que és a la vora del coll de Musset, li vam perdonar. De segon si que hi vaig passar, i és molt bonic i més senzill que el del primer llarg.
Des del cim de la Cajoleta veiem a sota, al Jaume barallant-se amb la Xirucaires de la Miranda i, a sobre, la magnífica aresta Arcarons.
Curiosament quan hi vaig anar, va ser amb els mateixos companys que érem dissabte!
Davant del dubte de cap a on tirar, i després de comprovar pel radar que la pluja encara no arribava, un tram de camí ens va deixar al peu de la cara sud del Montgrós.
Tampoc teníem ressenyes i vam tirar per la primera que vam trobar, la Juan Bala. Un parell de llargs on la única complicació era la qualitat de la roca, un parell més que et deixen al cim.
Potser el fet d'arribar escalant al cim del Montgrós, on tantes vegades hi havia vist arribar escaladors després d'arribar-hi a peu, va ser la millor satisfracció del dia.
A part de no enganxar cap xàfec, aquesta vegada.....
4 comentaris:
La Griviola fiera?. Ni molt menys, és una via molt guapa i ara que han tret lo vell. Jo la vaig fer amb un que no escalava mai de primer i només recordo un desplom en el 3er llarg que te la jugaves però va ser pq em vaig equivocar calia anar a la dreta per passar el desplom on havia claus i després tornar a l'esquerra on havia la R, si el feies recte era un tram de pit i collons. Però no la recordo gens expo apart de l'equivocació que vaig tenir, està clar que els seguros no estan a tocar
Doncs per ser que vau improvitzar, la combinació de les dues vies sembla bastant bona!
Ep Joan! la "mala gent" sempre s'acaba trobant eh? encara la vau encertar vosaltres, al solet i amb metres pel davant, nosaltres vam lluitar contra els aritjols per trobar el peu de via...vam quedar ben ensangonats! Com ens dèies, el segon llarg se les porta...no el vam fer, entrar a la xemenïa era desagadable, tot quèia, i fins i tot fèia por no caigués tota l'agulla...i vam baixar.
Mingo, et faré cas i hi aniré relaxat quan s'hagi eixugat...., espero que no m'enganyis!
Xavi, al final ens va quedar una sensació agredolça, però l'excursió vertical va estar bé!
Jaumne, des de lluny feia molta por, però si vau baixar, imagino que de prop encara en devia fer més! Sap greu... Gràcies per les fotos!
Publica un comentari a l'entrada