Del parc de Yellowstone poca cosa puc afegir al que tots sabem. Va ser el primer parc nacional del món (el van declarar l'any 1872), i va obrir les portes a la protecció de moltes altres àrees singulars. Com els hi agrada dir als nord-americans, va ser la millor idea que mai han tingut!
Situat al mig de les muntanyes Rocalloses, concentra la bellesa salvatge de l'oest americà i deu ser una de les meravelles del nostre planeta. No cal dir que, per un geòleg, passejar-se pel costat del Grand prismatic spring (a les fotos), és una experiència inoblidable!
De fet, els geisers, les fonts d'aigua calenta i les fumaroles són una de les gracies del parc. D'aquelles coses que en coneixes el funcionament teòric, l'entens, però no deixa de sorprendre veure'l sobre el terreny.
Gairebé tot el parc està situat en una antiga caldera volcànica, i té el magma prou a prop com perquè es produeixin tota mena de fenomens termals, i a diferents alçades. Per poder-los recòrrer, hi ha una sèrie de passeres quilomètriques que et permeten de gaudir-los de ben a prop.
El més espectacular de tot són els geisers. Cada x temps, l'aigua bullent surt disparada cap amunt, i les erupcions es poden predir amb més o menys exactitud. L'Old faithful (el vell lleial), és el més puntual de tots, cada hora i pocs minuts s'aixeca puntual (a sota), envoltat d'una gran expectació.
Al parc no s'hi pot escalar, s'hauria de rebuscar molt per trobar una roca que no es desfés als dits. Caminar si que es pot, i n'hi ha de molt bones a part dels itineraris de natura, que ja són prou llargs.
El problema d'algunes caminades és el risc de trobar óssos o llops, un risc molt més elevat que a Yosemite. Així que nosaltres ens vam limitar a fer els recorreguts dels geisers i a pujar al Mont Washburn, un cim força panoràmic del centre del parc.
Una altra de les curiositats de Yellowstone és la gestió que fan dels incendis forestals, deixant que la natura faci el fet sense intervenir-hi. Des de dalt del cim, vam contemplar un incendi pel vessant oposat que ningú intentava apagar, la natura és sabia....
Suposo que la immensitat del parc, més de 60 vegades més gran que el d'Aigüestortes, també hi ajuda.
I la cirereta del pastís és la gran quantitat de fauna que et vas trobant mentre hi passeges, amb les darreres manades de búfals de les praderies nord-americanes, o les àguiles pescadores, que s'aprofiten de l'abundància de peix als rius.
També trobes cérvols o coyotes, ànecs, esquirols, llops,....., i óssos. En aquest cas un grizzlie immens que no s'assemblava de res a l'ós Yogui.
Després de veure'l de ben a prop (afortunadament estàvem dins del cotxe!), vam pensar que l'havíem encertat sense anar gaire lluny dels camins més transitats....
Tota la informació aquí. I qui tingui curiositat sobre el comportament dels óssos, només ha de cercar "bear attack" al youtube. Millor fer-ho abans de dinar....
4 comentaris:
Que el que ens deien els de petro, és veritat?, el magma existe?. Felicitats per poder-ho comprovar en un lloc tan maco.
Sort que al Pirineu no hi tenim aquesta fauna!! més d'un deixaria de fer bivac...
Mingo, o el magma o l'infern, una de les dues existeix i a Yellowstone està molt a prop....
Jaume, això és el que va fer que no intentessim alguna caminada més solitària!
Impressionant!
Publica un comentari a l'entrada