25 d’oct. 2010

Roca Narieda, paret de la Rufa. Rodamóns del bosc.

Poc després de tornar d'Amèrica, em trobo amb el Jortx per sortir a escalar i ajudar-nos mútuament a recuperar-nos del viatge. Unes curtes vacances per mi, però una llarga estada pel Jortx. Escollim aquesta via perquè tenim ganes de que ens toqui el sol, i de conèixer el què dona de si la paret de la Rufa.

A sobre he deixat la ressenya que van fer els Kutrescaladors, que la trobo prou encertada excepte en un punt, i és que encara ara estem pensant on devien estar els passos de V+....

L'aproximació a la paret la vam fer més o menys com aconsellen ells, i s'hi acaba arribant, tant per sobre com per sota d'una característica roca que està sota l'agulla, seguint per les zones més netes de vegetació.

El que costa més és saber on comença la via, suiposo que nosaltres la vam començar més amunt del compte perquè el primer llarg el vam trobar molt curt.
La roca és força bona a tota la via, especialment a les plaques, però en general es tracta d'una via molt irregular amb pocs que siguin realment bons. Res a veure amb les altres vies de la zona.

El cinquè llarg (a sobre, iniciant-lo), juntament amb el tercer, són els més interessants de la via, tot i la dificultat ens va semblar clarament per sota del què marca la ressenya. El que no vol dir que no es pugui gaudir plenament, perquè la roca és prou bona.
Per arribar al cim, queden un parell de llargs de transició, i et deixen una certa sensació de voler-ne més.

No sé si ho he fet gaires vegades això, però és una via que no recomanaria a ningú. Potser per a coleccionistes...

11 comentaris:

joan asin ha dit...

Joan doncs jo si que el vaig trobar el V+ al flanqueig del cinquè llarg després de l'espit que hi ha a la placa, je,je.

Llorenç ha dit...

Bones! aquesta via te el problema de tenir unes vies amb placa molt guapes ben prop i caure en la comparació es molt fàcil!Tots ho hem fet...
El V+ jo li veig en el 5 llarg en la travessia...clar....tu ets molt alt i arribes....però els baixets....no es tant fàcil!

Veig que has tornat amb ganes!

a veure quan ens veiem i fem una bona butifarrada, i si cal escalem!!!

Jaumegrimp ha dit...

Veig que has tornat exigent! clar tan veure parets amb majúscules...que el que no passi de 1000 metres i 6b...
doncs tot i el que comentes aquesta via la tinc a la llista, em fa gràcia aquest pany de paret...
Per cert, aquesta setmana tens alguna tarda lliure?

Mingo ha dit...

Aquesta paret no me l'havien recomanat massa i després del que dius no hi aniré. Felicitats per l'activitat.

lux ha dit...

Joan,
una via on fas V+ i no t'adones....
doncs sembla superinteressant...hehehe
bé com a mínim en aquelles parets s'esta superbé a l'hivern!
potser si que caure en la temptació!
que ja porto una bona tanda de passar fred a la paret i només som a l'octubre!!

Bentornat!

Gatsaule ha dit...

Joan, en tot cas devia ser un passet tan puntual que es confon....

Llorenç, petitó, m'agrada la teva proposta, butifarres i, si s'escau, escalem una mica!

Jaume, les tardes s'acaben i ho tenim malament... Quan hi vagis, ja em diràs si estàs d'acord o no amb el que comento de la via.

Mingo, però l'excursió si que val la pena. Perquè camines més estona que no escales....

Lux, això si que és cert, una paret on a l'hivern si ha d'estar de meravella!

Xavi ha dit...

Via per a col·leccionistes del tot-terreny. L'escalada es queda una mica després de veure les grans tàpies americanes...Records!

Antoni Aymami ha dit...

Ahir varem anar a fer aquesta via, potser una mica suggestionat per els teus comentaris la vaig trobar molt encertada i força interessant, no entenc a hores d’ara els comentaris despectius que en fas, dons si les opinions fossin democràtiques ahir guanyàvem per majoria absoluta, les dues cordades de tres que coincidíem a la via, per consens, ens va agradar molt a tots, i tots havíem llegit en el tu post. Jo et recomanaria que la tornessis a fer, potser la velocitat no et va deixar gaudir-ne o potser tenies un mal dia.

Amb tots els respectes per la teva opinió, jo si que la recomanaria, una cordial salutació.

Gatsaule ha dit...

Xavi, veig que tu si que hi estàs d'acord....

Antoni, no t'enfadis que tampoc n'hi ha per tant. Ja està bé que t'hagi agradat, però imagino que tot plegat depèn de com hi vas i què n'esperes. El que si que no em pots negar, és que la dificultat no es correspon massa amb el que intueixes quan mires la ressenya... Si vam anar ràpids, va ser precisament per això.

Antoni Aymami ha dit...

Perdona Joan, no vull entrar en cap tipus de polèmica, com molt be dius les coses son tal com cadascú les vol veure, però també es cert que darrera de cada via, ens agradi o no, hi ha una persona que ha dedicat esforços, temps i diners per dur a terme un projecte i que amb tota seguretat el objectiu que buscava era obtenir un recorregut el mes bo possible, a vegades surt del gust de tothom i a vegades no es així, però nomes per això i tenint en compta no ferir cap sensibilitat hem de mesurar els nostres comentaris.

Et demano de nou perdo no voldria ser pedant.

I amb això dono per tancat el tema, bones escalades que en definitiva es el que ens mou a fer, dir i actuar.

Gracies

Gatsaule ha dit...

Ei, Toni, que la meva intenció no era criticar al Millet, només donar una opinió molt particular. Ja et dic que respecto molt la teva, també, o la vostra. Així que no t'he de perdonar res.

A veure si ens retrobem aviat en alguna paret!! Molt bones escalades, també!