L'altre gran espai natural de l'oest americà és el Grand Canyon, excavat pacientment durant els darrers 6-7 milions d'anys pel riu Colorado, a mesura que el terreny s'aixecava. Actualment, les ribes de l'engorjat es troben a uns 2.200 m d'alçada, mentre la cota del riu s'ha mantingut al voltants dels 700 m.
L'espai és realment immens, i ens mostra un tall geològic excepcional de l'era Primària i del Precambrià, aflorant sediments del Proterozoic amb una antiguitat de gairebé 2.000 milions d'anys.
A la foto de sota es veu molt bé el contacte discordant entre els materials del Precambrià , horitzontals, i els més antics del Proterozoic, inclinats.
En el tall esquemàtic s'entén una mica millor l'estructura geològica, i els diferents colors en funció de la major o menor presència de ferro a les roques.
Resseguint una part de la vora sud del Grand Canyon, hi ha un camí força espectacular, que permet fer-se una idea de la grandària de l'espai. Però nosaltres volíem fer una baixada i pujada fins el riu Colorado.
Personalment em feia il·lusió de trepitjar tota la sèrie geològica, una de les més completes del món d'aquesta època, i arribar fins el riu. Així que, tot i la gran quantitat de rètols que desaconsellaven la caminada, l'endemà de bon matí vam tirar cap avall.
Personalment em feia il·lusió de trepitjar tota la sèrie geològica, una de les més completes del món d'aquesta època, i arribar fins el riu. Així que, tot i la gran quantitat de rètols que desaconsellaven la caminada, l'endemà de bon matí vam tirar cap avall.
Tot i pensar que probablement no tindriem cap problema en fer la ruta, vam sortir ben preparats, amb força aigua i mentalitzats en passar calor. El principal problema que tenen les rutes que baixen fins al riu, és que el clima al fons és molt més càlid que a dalt a les ribes i que, mentre la baixada es fa a les hores fresques, a la pujada el sol i la calor piquen de valent.
Nosaltres vam optar pel Bright Angel trail, un camí natural que aprofita una gran falla per travessar les cingleres superiors, i per on ja van baixar-hi els exploradors espanyols del segle XVI.
La veritat és que la ruta ens va sorprendre per la seva comoditat, tot i la llargada (28 km) i el desnivell (1.500 m). De tant en tant hi ha lavabos i punts d'aigua, i el camí és ample, molt ben traçat i amb un pendent força suau.
A l'altre costat del riu, en un punt anomenat Phantom Ranch, hi ha una mena de lodge que només està obert als qui hi baixen a cavall de les mules. Vam creuar als que ja tornaven quan érem prop del riu, i ens miraven una mica com si se sentíssin culpables....
A la vora del riu ens vam aturar una bona estona, amb una certa emoció per haver-hi arribat després de tants anys d'esperar-ho.
En una raconada hi havia una colla que baixaven amb barques, acampats en un meandre del riu.
En una raconada hi havia una colla que baixaven amb barques, acampats en un meandre del riu.
La pujada la vam fer amb molta calma, fixant-nos tant en la geologia com en el canvi de la vegetació a mesura que anàvem pujant, que passa de sub-tropical a alpina. Tot i els advertiments, vam poder comprovar que realment no n'hi havia per tant, i que la caminada valia la pena. En total vam trigar 7 hores, 3 a baixar i 4 a pujar. Si mai hi aneu, no us la perdeu!
4 comentaris:
Renoi Joan, com devies disfrutar amb tan de plegament i sediment al teu davant!! un bon regal per a un geòleg!
Llàstima que no puguessiu fer una passejada amb barca per dins el canyó!!
M’han estat venint al cap passatges de la simfonia del Nou Món, de Dvorak, una de les meves preferides, mentre et llegia i rellegia.
Meravellós. Més encara perquè tinc una especial estima pels paisatges que li posen difícil a l’exhuberància de la vegetació.
Impressionant. I passa a passa, com heu fet, encara més.
I gràcies per les explicacions geològiques. Tot i que generalment no estalvies alguna pinzellada en els teus articles, em quedo amb gana, suposo que també com d’altres excursionistes que et llegim.
Per cert, em sorprèn, a la fotografia del tall esquemàtic, l’explicació d’abaix de tot a la l’esquerra. Si tradueixo bé, diu “Esquist metamòrfic precambrià incloent Vishnu i Brahma”. Si tingués la relació que hi suposo amb el Trimurti hinduista, a més de Vixnu i Brahma hi hauria Xiva. Però, un salt qualitatiu tant important ha fet la ciència nord-americana?
Si no és així, què vol dir?
Gatsaule! Mira que jo mai he tingut cap mena d¡interès per conèixer els Estats Units, però veient les teves fotos començo a canviar d'opinió!!
Jaume, sóc més de vi que d'aigua, així que em sembla que et costarà veure'm dalt d'una barca!
Xiruquero, reconec que m'ha fet pujar els colors al rostre....
El tema geològic el porto molt ficat a dins, així que és fàcil que vagi apareixent de tant en tant, sense atabalar. I al Grand Canyon hi ha unes formes de relleu que s'assemblen tant a uns temples antics, que els van batejar amb noms de deus orientals, i els noms van passar cap a les formacions rocoses més antigues. Perquè tens raó, Xiva també hi és.
Selene, si mai en tens l'oportunitat, no la desaprofitis, val molt més la pena del què sembla!
Publica un comentari a l'entrada