Sultains of swing a la Gorra Marinera

Si la meva poca memòria no em falla, em sembla que a la Gorra Marinera no hi havia anat mai, i menys pel vessant sud que no recordava ni que hi era.... Bé, coses meves! Però aquest dimecres, amb el Xavi Ariño, ho he solventat.

Després de molt temps vaig aconseguir de quedar amb ell, suposo que tenia ganes de fer una visita botànica a les comunitats vegetals dels cims de Gorros i això també hi va ajudar....

Com que el funicular ja torna a funcionar, en un moment som a peu de via. Al blog dels Escalatroncs hi trobareu una ressenya de la via.

Comença ell, amb una diagonal una mica tonta, la roca no és molt bona i els passos són peculiars fins arribar al primer parabolt. Després la cosa afluixa i en un moment s'arriba a la bauma.

El segon té només un pas d'inici, la resta és anar fent i cada vegada més fàcil fins a la reunió, amb un final realment tumbat. La roca ja és molt bona i el dia molt bo, ni calor ni fred.

Avui el Xavi està engrescat, així que ataca el muret de 6a+ amb ganes, puja, puja i, quan és a punt de sortir, cau. Llàstima! Tinc la sensació que només que s'hagués agafat un moment a la cinta per xapar l'hauria tret...., però els esportius estan carregats de manies!

La resta fins dalt ja és anar fent, i de forma ràpida. No es veu gaire gent a part d'una cordada al Gorro Frigi, suposem que a la via del Carles.

Allà faig temps mentre el botànic comprova com les comunitats d'Erodium rupestre (a sota) no pateixen massa pel pas d'escaladors, i han pogut florir. Segur que és una planta que moltes vegades heu admirat, perquè està als cims montserratins i de Sant Llorenç, i prou. És un endemisme d'aquestes dues serres.

Però els científics seriosos com ell no en tenen mai prou, i ara hi haurem de tornar d'aquí a uns dies per comprovar si fan o no llavor. Així que si teniu alguna recomanació.....