En una de les seves darreres entrades al blog, l'Edu ens descobria aquest penyal, descobert i obert recentment per en Lluís Parcerisa. I aquest dissabte al matí, que buscàvem alguna matinal asolellada, hem anat a tastar-lo.
La situació és òptima, proper a la carretera del santuari de Lord i amb una aproximació curta i agradable. Amb uns 80 metres de paret, permet de jugar una estona a escalar sobre roca precària.
Hem començat per la Visites inesperades, amb un primer llarg que marca V i V+ (a sobre), per veure què tal la roca. Que ja sabem com les gasta el conglomerat del Solsonès....
I em sembla que vam començar per la pitjor tirada perquè, tot i que està ben assegurada amb parabolts, la roca és una mica patètica. Vaig estar més estona netejant que escalant, i en el tram clau, se'm van arrencar gairebé totes les preses bones... Sort que a sota dels còdols hi queda el forat!
En canvi, al segon llarg (a sota), la roca és bastant bona, i ja el vam poder gaudir.
La via acaba prop del cim, i nosaltres vam preferir seguir l'esmolada carena, prou espectacular i amb unes vistes excepcionals sobre l'alt Solsonès.
Per acabar el matí vam anar a la via de la Broca, més curta i senzilla i on, curiosament, la roca és molt millor! La via té algunes curiositats, per exemple en el primer llarg, cosit de parabolts tot i que només és III.
L'altra curiositat és la broca clavada a la paret, que fa que fins que no has xapat el parabolt següent, no acabis de tenir-ho clar! Una relliscada tonta i pots quedar empalat...
La baixada la vam fer seguint un tros la carena fins una alsina, des d'on una instal·lació de rappel millorable et deixa al camí.
Una zona magnífica per escalar en un entorn encara més magnífic, i amb una tranquil·litat absoluta!
11 comentaris:
hehehe! La broca fa més por que la roca!! :))
Segur que hi anem a fer una visita amb na Paula
je je je!!! per poc ens hi trobem!!!! jo estava per Vilamala fent de les meves i com a alternativa portava també aquestes ressenyes a la butxaca! a veure si ens hi apropem en un parell de setmanes!!!
La paret te bona pinta!!!je je je
Joan! tú per conglomerat mediocre? que t'estàs preparant per anar a Sant Llorenç?
(Aquest divendres si pots tinc la tarda lliure).
Carai!
si la roca bona és patètica, precària com serà la discreta, acceptable, variable...
per deu!
no hi ha adjectiu... que m'acabi d'atraure...
poser si que és el dilluns ;)
La descoberta té el seu encant...però ja en pot ser de bonica l'excursió i l'entorn!!
Eduard, la broca fa més por que gràcia! Vaig estar intentant de doblegar-la cap avall, ni que fos una mica, però no peso prou...
Llorenç, si que per poc ens hi trobem, si! Perquè la idea inicial era anar a Vilamala a fer una via misteriosa....
Jaume, com ho has endevinat?? Però és d'una mediocritat diferent que només podria entendre un geòleg!
Lu, és precaria en general, però el primer llarg que vam era de pena! Ara, l'equipament fa que hi puguis jugar sense passar por.
Si que és dilluns, però va guanyar el Barça....
je je je!! Joan! ja diràs que tal la via de Vilamala! aixó si.....se t'està acumulant feina! a veure si entre aquesta setmana i la vinent surt una nova i calenta via!
Doncs ja em passaràs la informació! Que no hi ha res que em motivi més que tenir feina acumulada....
doncs si, el conglomerat de la comarca fa les delícies dels follets aplegarocs!
jo per això em trec el barret de la perícia dels aperturistes locals, ...
segurament l'esperó dels piteus és la més clàssica i lògica
records!
Edu, l'esperó ens va quedar pendent, però ja ens va bé, així tindrem excusa per tornar! El lloc és collonut!
DEu ni do com es veu el pedregar, sort que la matriu no és com la de Sant LLorenç.
Salut
Mingo, aquí el problema és el ciment. Ja saps com són les molasses del Prepirineu... Però també té la seva gràcia!
Publica un comentari a l'entrada