Després de la sortida nord-catalana, dilluns vam baixar a Montserrat amb el Toni, i la Raül-Cervera de la Talaia va ser l'objectiu. Una via llargament perseguida, em costava trobar algú amb qui anar-hi, com passa amb moltes clàssiques on tothom ja hi ha estat.
Tot i això, m'ha costat trobar bones ressenyes, així que m'he entretingut a fer-ne una que em sembla més encertada que les que he vist per la xarxa i a les guies, d'acord amb l'equipament actual de reunions.
L'aproximació és molt agradable, pel camí de Santa Cecília fins el coll del Migdia, llavors només cal baixar una mica per la canal i seguir uns minuts el camí de Sant Jeroni, que passa pràcticament pel peu de via.
El primer larg sobta una mica, la roca no és molt compacte i ben aviat la paret s'adreça. El pas de 6a està ben equipat per fer-lo en A0 (a sota), però la resta del llarg és ben obligat fins a la reunió, que es fa en una alzina.
Mentre pujava el Toni, des de la reunió em mirava l'agulla de la Pilota de Futbol (a sobre), per on discorre la mítica via Dribbling, dels germans Masó, que encara no he pogut provar.
El segon llarg també té un tram d'A0, i després puja net fins a la reunió. Sort que el llarg és curt, perquè no és senzill.
El tercer llarg és molt bonic, comença amb un tram vertical a la dreta de la reunió (a sobre), ben assegurat i, a mesura que vas pujant, la dificultat es va reduint. La roca aquí ja és excel·lent.
El petit problema en aquest llarg seria una caiguda a la segona part, perquè hi ha 3 parabolts al tram difícil, un altre uns metres més amunt, i res en els darrers 20 metres (a sota). Però ja pujàvem mentalitzats en no caure....
Abans d'arribar al cim de l'agulla vaig trobar una reunió i la vaig aprofitar, així que va ser el Toni qui va fer de primer els darrers metres fins al cim de l'agulla adosada.
Després ve un pas curiós, que els camallargs tenim més fàcil, per xapar el primer parabolt de la paret del davant. Allà comença el llarg més complexe, tot i que està equipat per no patir massa. Primer dos passos d'estreps, algun A0, una sortida en lliure, més A0, i una sortida divertida en lliure des del darrer parabolt fins a la reunió.
Molt pati i molt bona roca, només l'aire que bufava ens va fer patir una mica en algun pas.
Els dos darrers llargs són dues rampes poc complicades que et deixen al cim de la Talaia Gran. No tenen cap assegurança, però tampoc es troben a faltar.
El cim és tan bonic i aeri com sembla de lluny, i situat en un entorn magnífic entre els Ecos i Sant Jeroni, al centre de Montserrat.
Llavors ja només ens queda rapelar cap a la bretxa amb la Talaia Petita, i des d'allà per una canal plena de mates i pedres fins el bosc, des d'on retornem al peu de via resseguint el peu de la paret oest de la Talaia Gran.
La única nota negativa del dia va ser que el refugi de Santa Cecília estava tancat i no vam poder-hi fer la cervesa....
14 comentaris:
Enhorabona Joan i companyia. De lluny sembla el dit del mig, en plan provocador. Aquesta via l'he fet 3 cops i no descarto tornar-hi no sé si és la via o el lloc el que m'atreu, o tot plegat. Crec que ara està restaurada,no?
Hola Gatsaule, doncs si.. una gran classica que incomprensiblement esta un pel oblidada a pesar de la seva estetica abrumadora.
Nosaltres la vam fer dos dies abans que vosaltres i ens va encantar. Es te per una via restaurada i crec que el reequipament ha estat una mica de mig pel, sobre tot en el llarg de Ao.
Molt bona ressenya la teva (que t'agafare per la meva piada jejeje) i tens rao, l'unic que vam trobar va ser algun croquis de quan l'Armand va fer la 1a comunio, nosaltres en el segon Ao, ens va sortir A1 i els 2 darrers llargs els van enllaçar en 1 de 70m muntant R en l'anella de rapel, al no trobar la penultima instal.lacio.
Apa bones escalades!!
Epa Joan!! A mi em passa el que et passava a tu, que tothom l'ha feta... Si m'ho arribes a dir!!
Salut!!
Hola Joan, bona activitat! jo sóc dels que encara no l'he feta, em sembla que haurem de quedar amb l'Eduard!
je je je!!!
Eduard! Jaume!! no esteu sols!!! nosaltres tampoc l'hem feta! que tal una quedada de dos o tres cordades i tot seguit un bon dinar, o sopar! je je je!
ara que el dia allarga!
Bona piada! també la tinc en llista...però... com sempre....
Collons resulta que no l'ha fet ningú, doncs a mi no m'importaria repetir-la. Un dia podem fer una col.lectiva
Bona ressenya Joan,
Jo la vaig fer fa 2 o 3 anys i també em va agradar molt. L'indret és màgic ja que domina les dues vessants de Montserrat
salut i a tibar
Jo també l'he feta i també estic desitjant de repetir-la! Bon ambient, bona roca, un lloc idíl·lic! Bona feina amb la ressenya!
Carai,aquesta la vaig fer fa molts, molts anys, meu fer venir ganes de repetirla,em van dir que l'havien reequipat, oih?
Tota una maravella i un regal per els sentits!!! indispensable...
Felicitats, un altre que fa temps que em miro. De fet vaig estar a punt d'apuntar-me amb l'Albertako un dia que havies de quedar amb en Mohawk per fer-la.
Records.
Mingo, si que està més o menys restaurada, imagino que molt millor de com devia estar abans, tot i que encara conserva unes quantres relíquies!
Josep i Laura, si que deu ser antiga la ressenya del Ballart, si. Tant que la Talaia devia estar més tumbada que ara perquè marca el primer llarg de III/IV...
Carai, quina colla que no l'heu feta! No ho hauria dit mai! Entre els que no l'han feta i els que tenen ganes de tornar-hi podríem fer una bona col·lectiva! I segur que m'hi afegeixo, que em va agradar molt!
Hi vaig anar per primer cop quan tenia les assegurançes velles i es va ficar a ploure a la primera R.Quan hi vaig tornar ja l'habien restaurat.Menys mal!quina alegria em vaig endur!
Enhorabona!
Quimi, hi hauràs de tornar, doncs, segur que ara la trobes ben diferent!
Publica un comentari a l'entrada