Fa molts anys, una dona molt sàvia (com totes les dones) que es diu Sara Montiel, ja va proclamar que tot és relatiu. I si no us ho creieu, només heu de fer una ullada a les ressenyes de la Pericman i de l'Esperó del Místic, buscar-hi les 7 diferències (costa una mica) i després anar-hi. Segur que a la tornada el que més us costarà és trobar-hi cap semblança....
La qüestió és que el dimarts a la tarda vam anar a l'Esperó del Místic amb el Mohawk. Reconec que em va estranyar que volgués anar a fer aquesta via, més tard ja vaig veure que el xicot en realitat tenia un altre projecte.
Una bona ressenya d'aquesta via la trobareu a cal Escalatroncs. Particularment em va agradar molt. La roca és excepcional, està ben assegurada i es fa molt de pressa. Nosaltres vam trigar una hora i escaig a fer els 5 llargs. Clar que, venint de la Pericman, tot ve de baixada!
El primer llarg te un desplom tonto a l'inici, que em va agafar massa fred (com que no hi ha aproximació...), i la resta es fa molt bé.
El segon llarg és més compacte i sostingut, sobretot sostingut. Però no té cap desplom tonto i es deixa fer tranquilament. La roca és una passada, de fet a tota la via, i nomes cal tenir paciència i anar buscant les preses, que sempre hi són.
El tercer comença fàcil, un pas en un esperó cap a l'esquerra, en una curta placa de forats, i després ja es va tombant.
Els dos darrers el Mohawk els va enllaçar sense problemes, el quart recorda una mica el segon, i el bombo final no té cap secret, com més a la dreta, més fàcil!
Nosaltres anàvem amb una sola corda de 70 m (després vaig entendre la insistència en anar amb corda simple), però tot i això amb 4 rappels ràpids vam ser a peu de via, on hi havia un parell de paios que es miraven amb insistència la motxilla del Mohawk.
Ja ho dic sempre que s'ha d'escalar amb motxilla!
I després ho vaig entendre tot: el seu projecte real era la Top rope, un 7b d'un bordillitu que hi ha sobre el càmping, amb un accés cabró i ple d'arítjols!
La veritat és que no sé si era 7b o no, però desplomar, desplomava!
8 comentaris:
Ep!, que a mi l'Esperó del Místic també em venia de gust, eh!! :P :P
Merci per pujar fins a la Roca del càmping pel camí incorrecte, je, je, je...
La pròxima a Mullapans!!!! :P :P :P
Osti tu, si surts a alguna foto i tot! NO m'ho crec!
JOAN a mí també em va agradar força aquesta via. Enhorabona clar que després de la Pericman, aquesta via et retorna.
Veig que vam coincidir amb el dia, però jo vaig marxar més tard. Que dius que fa 3 o 4 anys que només es paga 3 euros, em sembla que em prens el pel, pq sempre que he passat pel parquing, els he anat amb la cantarella, als federats no els feu descompte i sempre m'havien dit que no, la resposta era: als amics de Montserrat si als federats no. A veure si podem coincidir els tres que ja seria hora, tot i que amb lo manolo que estas em fa por quedar amb tu, Vinga, una abraçada
Joan!! com et deixes enrredar a aquestes alçades! tot i aixó, veig que va ser reciproc!!
A veure si ara que l'Antxi està millor ens apropem a fer alguna d'aquestes vietes!!!
Mohawk, em sembla que a l'esperó no vas ni escalfar..., però amb aquella roca no et pot no venir de gust!
Jortx, si, és increïble!!
Joan, quina diferència, si, una escalada super agradable!
Mingo, ho sento però segur que el 2007 ja hi havia el descompte, abans no ho recordo. I al funicular de Sant Joan, també! Quina tarda quedem?
Llorenç, valen la pena, són còmodes i bones!
QUE CABRONS, l'any passat despres de fer l'Stromberg, els vaig dir ja podriu fer descompte als federats i el puta no va dir res, potser era un ex-alumne meu que mai escolten. E funicular ja ho savia
Que bo, segur que si que era un ex alumne teu i te la tornava!! No m'has dit quina tarda podiem quedar....
Publica un comentari a l'entrada