Abans de l'accident, tot ens va anar molt bé, molt bon temps i temperatura ideal per escalar: un sol que no agobiava i un aire fresc que ens feia abrigar a les reunions.
L'Esperó Central del Puig Campana és bonic i evident. A més, el grau és tranquil (no passa de IV+ excepte un petit pas ben assegurat) tal i com podeu a les ressenyes. N'hi ha dues que estan prou bé, la dels incombustibles Kutrescaladors i la dels de Viaclásica.
Però per trobar el peu de via només cal seguir el camí fressat i buscar la pintada.
El que em va agradar més de la via, és la qualitat de la roca i de les preses. Un calcari compacte i prou adherent, ple de magnífiques bústies!
Al quart llarg (a sota), vam seguir la proposta dels Kutres i vam pujar pel diedre en comptes d'anar a buscar l'esperó, tot i que aquest també tenia bona pinta. Cal recordar que la reunió no está en un arbre ple de cintes, sinó uns metres més amunt, en un replà.
Els llargs superiors mantenen la mateixa tònica, amb un pas aïllat de V ben protegit. La via no està massa equipada, però amb un joc de friends i cintes pels arbres farem perfectament. El joc dels 4 link cams va treure fum de tant que va treballar! En canvi els aliens i els tascons els vam passejar sense pena ni glòria...
Arribats a dalt, cal apurar la corda en el darrer llarg fins una alzina, i buscar les taques de pintura vermella que assenyalen el camí de descens.
Aquest comença amb un llarg flanqueig ben assegurat amb cables fins sobre la tartera, on s'hi arriba amb una fàcil desgrimpada.
Una bona via, agradable i relaxada, que ens va permetre de fer el primer contacte amb la roca calenta de la Marina Alta!
12 comentaris:
Doncs justament, el que em va agradar més a mi va ser l'esperó. Un llarg brutal de bo i disfruton! :)
Hola Joan,
Aquesta roca pinta molt bé, llastima de l'accident.
A veure si cuides més bé als companys o no vldré escalar amb tu, je je je.
salut i a tibar
Bones!!! que bó!!! les dues ressenyesq ue portaves es van parir el mateix dia! vam fer la via amb l'Uge de Via Clàssica!aquí ens hi vam coneixer!! je je je, bé, vam passar casi totes les vacances amb ell....
Molt bona i guapa via! que tal els darrers passos del diedre??? je je je divertits no?
felicitats per la via!
Enhorabona Joan, sempre he sentit bons comentaris d'aquesta via. He llegit un comentari en el que parla que vau tenir un accident? de que? de cotxe?. Espero que no sigui res pq si ho expliques és q no ha passat res greu.
Aquest cap de setmana vàrem estar apunt de baixar a Puig Campana amb el Toni i el Josep, i volíem fer aquesta via! encara ens hagèssim trobat sense sabere-ho!
Espero que el Pep estigui millor i ara ja he entès perquè sempre vols dur motxilla!!
Aquest cap de setmana vàrem estar apunt de baixar a Puig Campana amb el Toni i el Josep, i volíem fer aquesta via! encara ens hagèssim trobat sense sabere-ho!
Espero que el Pep estigui millor i ara ja he entès perquè sempre vols dur motxilla!!
Hola!
A través de l’ultima publicació de la Vèrtex, varem poder descobrir els singles de la To (la Tor?), que certament no coneixíem, i on varem escalar la via Gautzaule feliç i la via esperó de la Tor (De la To?). Respecte la primera via voldria comentar-te un parell de dubtes.
En primer lloc, no varem poder trobar la R1, degut, bàsicament a un error congènit del nostre
sistema operatiu, ja que era prou evident. El meu company se la va saltar i varem muntar reunió en un boix, trist però acceptable, uns deu metres més amunt de la R1 original. La R2 era impossible de errar, però és una llàstima ja que hi ha un esplèndid espècimen d’alzina (crec que era una alzina). No varem trobar el Pas de 6 grau en el tercer llarg, encara que no varem trobar la línia original. Malgrat la bellesa del tercer llarg, pensem que la via està una mica espatllada per la baixa qualitat dels L1 i L2 (ben protegits, per cert).
Més interessant en el seu conjunt ens va semblar la via Esperó de la Tor, més sostinguda, malgrat estar massa cosida pel nostre gust, La roca no és d’una qualitat envejable i via està una mica bruta encara, però suposo que amb les repeticions anirà fent-se net.
Ens va sobtar però, en la via Gatzaule feliç, trobar un cordino que, certament, no podia ser del 2008! Hem demanat per la zona si algú sabia de la paret i de la roca, i algun escalador veterà ens ha confirmat que la paret ja havia estat escalada fa mot anys!! Trobo que és una excel•lent noticia que potser t’interessaria investigar. He sentit dir que també es va trobar una vella corda penjada en algun lloc de la paret. He pensat que per tot plegat et podria interessar posar-te en contacte amb aquesta gent. Si fos el cas, no dubtis en fer-m’ho saber i et passaré els contactes.
T’agraeixo doncs les ressenyes les vies i fins una altra.
G.
Vam trobar a mitja via
Pere, doncs potser ens vam equivocar, però el diedre tampoc està malament!
Joan B, doncs jo estic content perquè m'ha canviat la sort.... I la roca és boníssima allà on no es trenca!
Llorenç, la via em va agradar però no sé massa perquè, m'esperava que fos més difícil. I la vostra ressenya ens va anar de conya!
Mingo, et diria que la via mereix el viatge, i la muntanya també!
Jaume, és trist adonar-se'n a la pràctica, però sempre escalo més tranquil amb l'esquena coberta.... I vaig veure que anar-hi per un cap de setmana no és cap bestiesa, en 4 o 5 hores hi ets.
Guillem, em sembla que t'hs fet una mica de lio amb els topònims. És el Cingle de la To, i la via és l'esperó Delator, suposo que entens el perquè...
Les vies s'han escalat poc, i això hi repercuteix negativament, però penso que també s'ha de saber escalar en roques que no siguin impecables, i ho adverteixo a tot arreu.
Si tens informació de gent que hi hagi pogut escalar anteriorment, m'agradaria que m'ho fessis arribar. Jo vaig investigar el que vaig saber, i ningú en sabia res, tot i la corda antiquíssima que hi havia a la R1 de l'espero Delator.
Si cliques sobre la foto petita del gatsaule, hi trobaràs l'email. Ara, el cordino vell que vas trobar a la Gatsaule feliç, diria que l'hi vaig deixar jo l'any 2008, un d'aquells vells de fons de motxilla!
Aquella placa la conec a fons i pots estar segur que no hi vaig veure res!
Estic content que t'hagi agradat, i també que em donis les teves opinions, que sempre són útils.
Ei, no entenc un comentari que vas fer fa un temps respecte als bombers.
Espero que estiguéssis mínimament agraït als que us van vindre a buscar amb l'helicòpter l'altre dia.
També reben una "renda" a fi de mes com tothom que treballa.
El que passa, que de vegades la nostra feina no ens la mereixem de guapa que és i aìxò de vegades crea envejes o algun sentiment poc desistjat.
En fin, que seguiu disfrutant de les escalades.
Montgros, em costa d'entendre què té a veure l'esperó central del Puig Campana amb els bombers o el Cingle de la To....
Però és igual, el comentari a que fas referència el vaig deixar fa més de 2 anys, i hi vaig deixar anar que els bombers teniu molt de temps per escalar i alguns es pensen que la resta d'escaladors també el tenim. Comentari que crec que molta gent comparteix....
No em pots negar que, des d'aquest punt de vista, sou uns privilegiats. Quan a mi em diuen que sóc un privilegiat per treballar de 8 a 3 de dilluns a divendres no em queixo pas! Penso que tu tampoc hauries de protestar pels comentaris envejosos que puguis escoltar!
I si tornes a llegir el comentari, veuràs que no és despectiu pels bombers.
Pel que fa a l'agraïment, el lògic i normal, ells t'ho podrien confirmar. Ara, penso que només van fer la seva feina i, com tu bé dius, per això els paguen a finals de mes.
Bones escalades, també!
Bé suposo que t'ho hauria d'haver escrit a l'altre post de la via dels valencians i no a l'esperó del puig campana.
El que puguin pensar els uns dels altres tampoc no crec que sigui cosa nostra. Evidentment fem amb el nostre temps el que podem i el que volem. I per això no cal ser bomber o pastisser o rei d'espanya (que aquest sí que viu de renda).
En el meu comentari ja deixo ben clar que em sento un privilegiat (no sempre pq tampoc és tant txollo com sembla de vegades des de fora).
Molt agradable no és el comentari però vaja potser no sé captar les ironies.
en fi, corto i cierro, que tampoc no tinc tant de temps.
Entenc que tanquis, però no et volia ofendre, només explicar-me. Salut!
Publica un comentari a l'entrada