El pic de Tarbesou (a sobre) és un dels cims panoràmics de l'Arieja, o del Capcir, perquè es troba al mig de les dues comarques occitano-catalanes. Com que el dissabte no n'havíem tingut prou de neu, vam anar a dormir a la Restanca per provar de fer el diumenge la carena que va del Tarbesou al Roc de Bragues.
Tota aquesta serralada fronterera entre les dues "comarques" sempre m'ha agradat especialment, boscos espessos de faigs, mulleres, llacs, boscos de pi negre, carenes inacabables..., i un clima sempre molt bo per fer muntanya, quan ho és, clar!
Aixó si, la vall s'omple de francesos tots els caps de setmana, caminadors i pescadors, que els francesos tenen bon gust a l'hora de sortir a la muntanya!
La pujada està sembrada de llacs ben bonics, el blau, el negre,.... Excepte el primer, tots estaven encara ben glaçats. I això que el desglaç baixava fort, amb aigua per tot arreu.
Ben aviat ens trobem amb el mateix contrast que a la serra de Madres, molta neu per tot arreu, però les carenes netes. I davant nostre totes les muntanyes frontereres ben destacades, del Canigó a la Pica d'Estats.
Davant mateix del cim, la Dent d'Orlú (a sota) encara es troba ben carregada de neu.
Des del cim, la vista és molt panoràmica, totalment circular. Després de la darrera experiència en aquest cim, on pensava que el vent se mp'emportaria, finalment l'he pogut gaudir plenament! Al fons, s'aixeca la Pica d'Estats encara ben carregada de neu (a sota).
Al cim i amb els peus ben molls, continuem la carena més tranquil·lament, voltant tot el circ, fins al Roc de Bragues.
Allà mirem per on baixar, i la continuació per la carena, amb la neu molt estovada, no ens fa massa gràcia. Així que tirem avall pel dret, per uns pendents força agraïts que ens deixen ben aviat a la vora del camí de pujada.
Ja a la plana, i mentre collim quatre xicoies per fer-nos una bona amanida arribant a baix, ens fixem amb les galeries que la neu desenterra. Galeries dels ratolins que aprofiten la primavera i la seguretat d'estar encara colgats de neu, per ampliar la família i fer de les seves!
A sota hi teniu el mapa del recorregut i, al wikiloc, el track.
2 comentaris:
Fa massa que no vaig per allà! Hi hauré de posar remei... :)
Ah, merci per l'ajuda a les meves companyes. Un petó!!!!
Becki, hi haureu d'anar a fer un programa..... I ja saps que pel que necessitis pots comptar amb mi!
Publica un comentari a l'entrada