Després de sortir a caminar el dissabte, el diumenge tocava fer alguna cosa d'esquí. Tot i la mandra que feia sortir amb les previsions de vent, i havent vist el temporal que ja havia fet el dia abans, tenia clar que alguna cosa volia provar.Va ser travessar el túnel i veure que, efectivament, el vent de nord continuava bufant. Però l'espectacle del Puigpedrós i la Carbassa ben nevats va pesar més.
El primer intent va ser pel Puigpedrós, però el vent i el torb arrivaben fins al refugi de Malniu (a sota), i tampoc semblava que la neu fos excessivament abundant.
Així que l'objectiu es va pintar de taronja, encara que calia pujar a peu amb els esquís a l'esquena uns 300 m de desnivell, la resta tenia molt bon aspecte.Just calçar els esquís, es va fer evident que la neu estaria dura, el que prometia una bona baixada. Feia fred i començava a notar-se el vent.
El pitjor va venir després, el vent cada vegada picava més fort i semblava que et volia arrencar de la muntanya. Costava clavar els bastons a terra i la neu dura no ajudava a l'estabilitat. El vent i la neu em picaven fort a la cara, el fred em mossegava els dits i costava de coordinar els moviments. No sabia si continuar o girar cua, però en una pausa les ganivetes em van donar la seguretat que calia i, arribat a la carena, ja va deixar de bufar amb tanta força.
De tant en tant les ratxes més fortes feien impossible de seguir cap al cim, amb el vent de cara, però llavors em girava i, donant l'esquena al vent, l'espectacle de la Tossa d'Alp (a sobre) i el Cadí (a sota), feien que tot plegat valgués la pena.Curiosament, dalt del cim el vent va afluixar de cop, una mica com al Cerví de Durro. Llavors, la baixada, sense vent i amb la neu dura, ja us podeu imaginar que va ser una autèntica disfrutada !
A casa, em vaig fixar amb les fotos que havia fet fa just 4 setmanes, també des de la Carbassa. A sobre es veu molt bé com ha canviat el paisatge amb l'arribada de la neu.La ruta no és l'habitual, però l'itinerari seguit amb els esquís a l'esquena és còmode i directe . Itinerari que trobareu al mapa i al wikiloc.
8 comentaris:
A nosaltres el torb ens va agafar de plé aquest dissabte passat a la zona d'ulldeter, bufff, mai havia estat exposat a aquesta furia! La muntanya ens va escopir!
Si, realment era molt difícil continuar pujant, però a primera hora de la tarda el vent va afluixar. Per sort !
Que be tenir les muntanyes tan aprop, jo vaig estar 8 anys a la Vall d'Aran i aquestes coses són les que enyoro. Veig que estas d'un curtit. Cuida't no t'acostipis.
Quins magnífics paisatges!
Excel·lent premi tanmateix per a mil metres de desnivell amb els esquís a coll.
(ai! em venen alguns records...)
Per cert, molt ocurrent el títol del post.
M'has fet agafar fred només de veure les fotos! no va ser a la Carbassa on es va matar un esquiador fa poc?
Mingo, el Berguedà no és ben bé la Vall d'Aran, però molt lluny no estan, això és veritat !
Xiruquero, amb els esquís a coll només van ser 300 m, la resta als peus i, de tant en tant, a l'aire....
Jaume, l'accident de la Carbassa va ser fa 2 o 3 anys, els va enganxar un allau que va escombrar tota la pala. Hi va haver un mort i dos ferits, si no recordo malament, i tota la pujada els vaig tenir presents. Però ara les condicions són molt més estables.
La veritat es que está tot... fantástic de neu... tindrem un hivern força bo... :-)))
Salut company...
Pekas, ho has encertat de ple! Que tenies informació privilegiada?
Publica un comentari a l'entrada